EDUCACIO MEDIAMBIENTAL (CECI)

JORNADA SOBRE INTELICIÈNCIA A VILANOVA DEL CAMÍ

2011-11-25T20:49:00.002+01:00

Moderador: Santi López-Villa, animador social

Ponents: Joan Antoni Melé, director del Banc Triodos

Arcadi Oliveres, President Justicia i Pau

Lama tibetà, Thubten Wangchen La

Natxo Tarrés, cantant de Gossos

L’acte es va iniciar amb la intervenció d'en Santi López-Villa tot explicant-nos un comte que parlava d’uns pous i que tenia molt que veure amb el que ens està passant a tota la humanitat:

Hi va haver un temps que la Terra estava plena de pous que estaven, però, buits. Els pous, a més, estaven secs. La buidor els va inquietar. Els pous volien, doncs, sentir-se plens. Van començar, llavors, la lluita per anar omplint-se de tot el que anaven trobant. Primer van aconseguir una cadira i la van depositar dins del pou. Poc a poc van anar aconseguint més coses; eines, materials, objectes diversos fins que va arribar un moment que de tant elements encabits dins del mateix pou les parets dels pous sentien una pressió, enorme i asfixiant, deguda per la inmensa cabuda dels mil i un objectes dipositats dins seu.

Llavors els pous van començar-se a tornar a inquietar. Es sentien massa plens. Calia buidar-se de nou, la situació era insostenible, era inquietant.

Amb decisió i a l’hora amb molta recança van començar a desprendre’s dels elements dipositats dins del pou fins que va arribar la situació de que nomès tenien la primera cadira, aquella on van començar a acumular objectes per no sentir la buidor.

Com els hi va costar de desprendre’s de la cadira! Però estaven molt decidits a buidar-se del tot. I tant que sí!

Però després de tornar-se a quedar tant buits com abans, aquesta buidor els va tornar a inquietar. I anaven esbrinant que calia fer per sentir-se en pau.

Aquesta vegada, però, van optar per excavar el seu terra. Les parets dels pous eren de pedra natural però el seu terra era de la mateixa terra, de la mateixa argil·la.

I poc a poc els pous van anar excavant engrandint la seva profunditat.

I tant van excavar cap a sota que vàren arribar a un nivell on la terra ja no era tant seca com les primeres capes. I després van tenir la sorpresa agradable d' anar trobant la terra més humida que mai fins arribar a trobar aigua. Van trobar AIGUA. Una aigua, transparent, cristal·lina i molt fresca que va arribar a omplir, poc a poc, cadascun dels pous.

I el més curiós de tot plegat és que l’aigua dels diferents pous sortia d’un mateix manantial que alimentava a tots els pous...

Si voleu veure com va anar l’acte que, per mi, va esser molt esperançador de cara al nostre futur més immediat haureu de mirar l’adreça següent:

intelicienciacolectiva.com/multimedia/

Les radiacions no ionitzants

2011-11-12T18:10:00.004+01:00

L'altre dia, el 14 d'octubre de 2011, en Ignacio Samper va organitzar un debat sobre "La dimensió real de les radiacions no ionitzants, en una de les sales de la Comissió Europea que es fan servir per fer debats sobre diferents temes abans de fer qualsevol Directiva pel tema en concret.

En el començament del debat en Ignacio va aclarir que el dia abans havia tingut unes trucades inquietants en referència al debat que es faria l'endemà.

Aquest incident i tenint present que el Consell Europeu en una Resolució en el mes de maig d'aquest any 2011, va acordar aconsellar un límit de 0,1 microwatios/cm2 en un termini a curt plaç i un límit de 0,01microwatios/cm2, a llarg termini, ha generat un interès personal per intentar esbrinar quelcom de tot aquest tema de les radiacions no ionitzants.

Actualment hi ha moviments alternatius i veus de científics i estudiosos que ens avisen de la enorme contaminació electromagnètica a que estem sotmesos els ciutadans/es del planeta sigui per l'ús de les micrones, de la telefonía mòbil i/o de les instal·lacions WiFi.

Si et preguntes que és una radiació no ionitzant resulta que són radiacions d' una freqüència determinada que, per definició, no són capaçes de ionitzar els àtoms ni les molècules, i per tant, no poden afectar al nostre ADN, ja que els hi falta energia per poder-ho fer.

Però l'inquietud està en el carrer ja que descobreixes que la recomanació del Consell Europeu, com tantes d'altres, no es compleixen en el nostre país, Espanya.

Actualment s'accepta en la legislació espanyola, com a límits legals el valor de 450microwatios/cm2 per freqüències de 900Megaherzios i fins a 900microwatios/cm2 per freqüències de 1800Megaherzios.

Què passa aquí? Estem en un país que no compleix les normatives, que no escolta als experts, que tanca els ulls a la realitat? que es deixa dominar per interessos mercantils?

Poc a poc, estan sortints exemples de persones afectades per una nova malatia que, ja hi ha alguns metges/esses que reconèixen la seva existència; Hipersensibilitat als camps electromagnètics i Electrosensibilitat.

Aquesta malatia no afecta a tothom de la mateixa manera. Hi ha persones que són més sensibles a aquestes radiacions i que estan essent afectats degut a les freqüències que s'utilitzen i al temps de'exposició en què estan sotmesos per la seva activitat.

Nomès a Suècia es reconeix aquesta malatia, anomenada Hipersensibilitat elèctrica, com una més de les possibles discapacitats personals que poden afectar a les persones.

En el nostre país, moltes vegades, aquestes persones malaltes acaben visitant als psiquiatres...

Es comencen a detectar algunes persones afectades en Escoles i Instituts que han instal·lat el servei de WiFi.

Sabem que molts Museus que havien instal·lat el WiFi després d'anys i panys els estànt treien de l'edifici.

Segons un professor afectat per aquesta malaltia, Sr. Rosselló, després d'un canvi d'un Institut a un'altre on en el primer no hi havia instal·lació WiFi i en el segon sí que la tenia, al cap d'un any i mig va notar els símptomes propis de persones afectades per la Hipersensibilitat als camps magnetotèrmics; nerviosisme, agitació, arritmies, insomni, malestar, irritabilitat, cefalees, cansanci,... Ell diu que al entrar en classe notava l'aire carregat com si fos més dens.

Curiosament en temps de vacances el seu cos es recuperava.

A partir d'unes proves fetes per una tecnologia no convencional, la bioressonància-morateràpia, li van poder detectar una alta intensitat de camps geopàtics d'origen per altes freqüències (3000-5000GigaHertz) produïdes per telefonia mòbil i tecnologia WiFi.

Caldrà que la ciutadania controli aquestes noves tecnologies i caldrà obligar a les nostres institucions que vetllen per la nostra salut que facin complir uns mínims o que no es sobrepassin els màxims que la legislació vigent hauria de establir i portar-ne el control.

Gràcies a les investigacions fetes per en Miguel Jara, periodista compromès, el Dr. Miguel Solans, la Dra Maria Pérez i altres professionals i els testimonis inquietants del professor Rosselló i altres que potser encara no han decidit de sortir a la llum, podem entreveure que la tecnologia innovadora serà dominada i controlada per les Institucions pertinents tenint en compte que la salut és el més important per les persones humanes del nostre planeta.

Mentrestant us demano que us informeu, cadascú, amb les seves possibilitats perquè aquest descontrol sobre les radiacions no ionitzants, vagi desapareixen de la vida quotidiana de cadascun de nosaltres.

NOVA JORNADA DELS INDIGNATS D'IGUALADA

2011-09-29T13:40:00.003+02:00

El dimarts dia 27 de setembre es va organitzar una nova jornada pels Indignats d'Igualada.

En aquesta ocasió va venir el Sr. Paco Jimenez, llicenciat en Filosofía.

El tema era aclarir en què consisteixen les diferents modalitats dels vots en el sistema d' eleccions actual, en la democràcia actual.

La moderadora va aprofitar els primers minuts per poder explicar el que s'està generant a través del moviment 15-M. Va comentar que ja s'ha fet l'Assemblea de l'Ecoxarxa de l'Anoia i que ja s'han sumat diferents grups de treball per anar elaborant propostes de canvis, en positiu.

Seguidament, en Paco Jimenez, va anar explicitant tal com està organitzada la nostra democràcia tot fent un petit apunt històric des de la Revolució Francesa fins ara. Va seguir explicant els sistemes actuals i reals de democràcia reduint-t'ho a dos sistemes tenint present la tipologia de les eleccions; el sistema majoritari i el sistema proporcional.

El sistema majoritari està basat en l'elecció de persones que es presenten en diferents opcions polítiques. Ës el sistema utilitzat en EEUU. En el moment de les eleccions el partit passa segon terme. Això mateix ens passa quan fem l'elecció dels Senadors en l'Estat Espanyol. En aquests cassos guanya el que té més vots. Es busca la confiança amb la persona que es presenta com a candidat. Els que volen esser elegits han de buscar una certa proximitat al votant. Una de les contrapartides és que el sistema es va decantant cap el bipartidisme. Per tant la diversitat es va malbaratant.

El sistema proporcional està basat en unes llistes obertes o tancades de diferents partits polítics que proposen diferents programes d'actuacions a portar a terme. Per tant aquí s'escull una llista que correspon a un partit polític determinat. Guanya qui té una proporció més elevada. En aquest cas és més fàcil que surtin grups o partits minoritaris que, això sí, han de superar el 3%, com a mínim. És un sistema que depén dels àmbits on es presenten les candidatures. En aquest cas un vot no representa el mateix depenent de l'àmbit de presentació de les llistes.

En l'Estat Espanyol, en les últimes eleccions de les 52 províncies que consten per presentar llistes electorals, només en 10 províncies es va trencar el bipartidisme. 4 d'aquestes corresponen a Catalunya.

Seguidament el Sr. Paco Jimenez, va comentar què cal fer per presentar-se a les eleccions. Fins fa poc només calia fer un Registre d'entrada de sol·licitud de partit polític tot aportant els Estatuts corresponents. Ara, a més, el nou partit polític ha d'aconseguir 1/1000xnºhabitants que poden votar en una circumscripció electoral. Es diu que això afavoreix conèixer la implantació d'un partit determinat.

Tot i així hi ha dificultats afegides pels partits minoritaris ja que l'accés als mitjans de comunicació és fa molt dificil i complicat ja que aquells ajuden als partits amb representació parlamentària segons proporcionalitat. Hi ha uns temps diferents segons la representació parlamentària actual.

Ho trobeu just? Facilita o impedeix els canvis que poden demanar els ciutadans? És positiu negar la possibilitat de fer canvis si aquests milloren la qualitat de vida d'una gran majoria?

Després va entrar en els diferents tipus de vots que hi ha establerts, actualment, en la Llei Electoral de l'Estat Espanyol que ve de l'aprobació feta en l'any 1985.

Si es veu que va baixant la participació en les compteses electorals no vol dir que alguna cosa no va prou bé? Tant costa que els partits polítics arribin a un acord global de cara a facilitar la participació real dels habitants? Hi ha por a segons quins canvis? Quins interessos impedeixen aquest canvis, en positiu? Cal que els partits polítics ho vegin com una necessitat urgent la d'afavorir la participació ciutadana en tots els nivells! Si no es facilita la participació la gent s'organitzarà d'una manera diferent a la que puguin pensar els partits polítics i arribarà un moment que no hi podran fer res de res.

Com a tipologies de vot es va definir els següents: vot útil, vot en blanc, vot nul i abstenció. Seguidament es va anar desglossant en què consistia cadascun.

El vot útil és aquell en què el votant escull, tot i tenir diferències amb la llista presentada i les persones que s'hi presenten, aquell partit que farà de contrapunt a l'altre partit, en general majoritari, que pot arribar al poder. Aquesta és una de les múltiples lectures del vot útil però n'hi ha moltes més.

El vot en blanc és aquell en què el votant té consciencia de que ha d'anar a votar però que no troba cap partit on pot encabir la seva sensibilitat. Malgrat això aquest vot afavoreix als partits majoritaris segons el sistema de comptabilització de vots actual. Està clar que hi poden haver múltiples interpretacions del vot en blanc.

El vot nul és aquell en què hi ha un defecte de forma sigui volgut o no. Generalment s'agafa com error. No és comptabilitza i per tant té un efecte similar a l'abstenció. Tot i així si en el vot nul és prioritza donar un missatge alternatiu podria tenir un'altre lectura.

L'abstenció és la no assistència a les taules de votants i per tant no es comptabilitzen com a vots sinó com a percentatge de gent que no ha anat a votar. En les democràcies velles el percentatge de votants està per sota del 50%, aspecte que hauria de preocupar i molt als mateixos partits polítics.

Estem en temps de canvis i em d'aportar tots i cadascun de nosaltres aquell granet de sorra que sumat amb el del nostre veí s'anirà acumulant de cara a generar un món molt millor del que tenim.

També es va parlar del sistema d'Hondt, de les llistes obertes o tancades d'altres sistemes de votació tals com el científic que està basat en la teoria de jocs, de la democràcia electrónica i molts altres temes que ara ja no recordo i no vaig apuntar degudament.

Per finalitzar l'exposició es va fer com un recull de coses que han de millorar-se: Cal pensar més en el llarg termini, cal controlar el deute públic a llarg termini, cal controlar els especuladors que aprofiten la debilitat política per seguir fent negocis bruts apujant artificialment la valoració d'una empresa per poder-ne treure el suc personalment i seguidament enfonsar l'empresa, cal, també, insistir en la separació real dels poders; l'executiu, el legislatiu i el judicial. Cadascun ha d'esser independent l'un de l'altre. I això no és produeix actualment.

Després de l'exposició del ponent es va anar fent diferents intervencions del públic assistent tot mostrant les diferents sensibilitats presents en l'acte. Més enllà d'un quart d'onze de la nit es va donar per finiquitat l'acte. Símptoma de l'interés i les ganes de participar dels assistents segons el tema proposat.

Des de la secció d'Educació mediambiental del CECI volem incidir en tots els aspectes, en aquest cas, els elements socials per poder aconseguir un món més sostenible i més just. I està clar que el món actual, excessivament mercantilista i que afavoreix l'especulació, en tots els nivells, no és un bon exemple d'un nou món. Tenim molt per fer, està clar!

Aquest macro sistema actual està esgotat. És responsabilitat de tothom que, ara, ja, em d'anar fent els petits canvis personals i col·lectius, cadascú amb les seves possibilitats reals, que ens haurien de portar a la millor civilització que mai ha estat sobre el nostre planeta. No podem excusar-nos en què no hi ha suficients mitjans ni recursos per poder millorar el que ara tenim. Estem, ingènuament, convençuts que això és possible amb l'esforç de tothom entre d'altres d'aquells que tenen el poder en les seves mans, sigui local, nacional o global, ja que així els hi ha entregat la ciutadania responsable en les eleccions pertinents.

Cal felicitar al grup d'indignats d'Igualada per treballar per la concienciació de la gent del carrer, de la nostra ciutat i comarca i fer entendre que els canvis estan en les nostres mans juntament amb les dels altres del nostre costat i així successivament.

Endavant!!!

POSTGRAU D'ENERGIA I URBANISME A L'ESCOLA SERT

2011-09-13T14:15:00.002+02:00

A primers d'octubre començarà un nou Postgrau que versarà sobre Energia i Urbanisme. Aquest Postgrau ho portaran els arquitectes d'AUS, en Joan Sabaté i en Christoph Peters.

El dia 14 de setembre es fa la presentació del Postgrau. S'explicarà el programa i les tendències actuals de cara a poder fer la vida més sostenible, tant en l'energia com en el urbanisme.

Els organitzadors ens han demanat la màxima difusió. Podeu entrar en la pàgina web següent per saber més del postgrau dit.

Entreu a http://www2.coac.net/escolasert/?fitxa&idx=948&lang=Ç

Es vol aprofundir amb les principals tecnologies i eines de gestió per poder prescriure i elaborar nous models de subministrament energètic integrats en un urbanisme més sostenible.

El postgrau es farà del 03/10/2011 fins el 23/05/12 a Barcelona, els dilluns i dimecres de 18,30h a 21,30h. El total d'hores són 150.

El lloc és a l'Escola Sert, que està ubicada en la Gran Via, 563. Si hi voleu trucar el telèfon és: 93 306 78 44

Apa! Ampliar coneixements, sempre, serà enriquidor i, sobretot, saludable.

Montmaneu,flora per a descobrir

2011-09-05T19:52:00.001+02:00

El dia 10 de setembre s'inicia l'estudi d'aspectes d'arborització i vegetació al municipi de Montmaneu. És el mòdul inicial d'una sèrie que abarcarà tota l'Anoia no estudiada. Les seccions d'Ed. Mediambiental i de Ciències Naturals del CECI, pretenen amb aquest estudi fer un doble treball:

Conèixer l'estat de la flora de la nostra comarca municipi a municipi.
Veure els efectes que causen els diferents agents que actuen sobre la flora de cada part estudiada.

El treball de camp, l'estudi de les especies trobades , la seva catalogació i conservació serà el projecte en el que les dues seccions col·laboren i al que hi convidem totes i tots els socis del CECI. També animem a les persones interesades en el tema a participar-hi.
La gran experiència del director del projecte Sr. Josep Nuet cartògraf, naturalista i bon coneixedor de l'Anoia així com la il.lusió dels membres que inicien el treball fa suposar que donarà fruits per a tota la comarca.

Periòdicament anirem donant més informació sobre el treball.

LA UTOPIA FENT-SE REALITAT: SAMSO, ILLA AUTOSUFICIENT ENERGÈTICAMENT

2011-08-22T12:51:00.002+02:00

El diumenge dia 21 d'agost en el diari Ara vaig llegir un article sobre una petita illa danesa anomenada Samso. L'articulista és en Albert Punsola. L'article està dins de la zona del diari anomenat Araestiu. Faig un petit resum perquè ho considero important fer-ne difusió.

Aquesta petita illa és capaç de generar l'energia elèctrica que consumeix i, fins i tot, n'hi sobra. Ho fan a travès de 10 aerogeneradors situats en el mar i 11 situats en el terra, a més de petits molins domèstics.

Un cable ha mantingut el contacte entre la illa i el continent europeu (Dinamarca). Ara aquesta instal·lació serveix per passar el sobrant d'energia elèctrica als seus conciutadans de l'altre costat del mar.

En quan a calefacció hi ha cobert el 70% de les necessitats cobertes per energia solar i per la combustió de palla procedent de l'agricultura local en centrals de biomassa.

Cal situar-nos en el país d' aquesta petita illa, Samso. El país és Dinamarca.

Segons comenta el Sr. Pedro Rodríguez, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya tot això és possible ja que Dinamarca va apostar per les energies renovables fa més de 30 anys. Sembla que es vol aconseguir que el 2050 el 100% de l'electricitat sigui d'origen renovable.

Com és que els païssos com el nostre som incapaços de fer una aposta tant forta tenint els recursos naturals que tenim per el bon ús de les energies renovables?

En Pedro Rodríguez convidat, cada any, a l'Institut de Tecnologia Energètica d'Aalborg passa sis mesos com a professor. Per ell una de les raons perquè funcioni tot plegat és el model cooperatiu, que fa que la gent es senti partícep d'aquesta innovadora participació. Què esperem a facilitar la participació activa dels nostres conciutadans?

Us convido a que llegiu l'article i que busqueu més informació que de ben segur podria donar moltes i molt bones idees per la nostra ciutat i comarca, primer de tot, i seguidament al nostre país, Catalunya.

A reveure!!!

CAMPANYA RENOWATIO PER WWF (Catamaràn per la Costa Mediterrània)

2011-08-07T17:47:00.005+02:00

Mirant pel món virtual d'internet he pogut assabentar-me d'una campanya engegada per WWF i que va començar el dia 15 de juliol a Alacant. S'anomena RENOWATIO i consisteix en una campanya positivista sobre la possibilitat real d'utilitzar les energies renovables en el nostre país per poder solventar el problema energètic actual basat en les fonts d'energies fòssils, fonts que estem esgotant dia a dia.

Em sembla que cadascun de nosaltres em d'anar agafant més responsabilitats, des del nivell individual i local fins el nivell més global i terrenal.

Us explico quatre cèntims del que he llegit i escoltat d'aquesta campanya.

En Miguel Angel Garcia, responsable de WWF d' Alacant(Alicante) ha endegat aquesta campanya sobre les energies renovables junt amb Enrique Segovia, responsable de la campanya RENOWATIO. És una campanya que consisteix en l'ús d'un catamarà impulsat, totalment, per energies renovables (eòlica i solar). El catamarà anirà recorrent la costa mediterrània des d'Alacant, passant per Dènia, Gandía, València, Castelló, Benicarló, Cambrils, Sitges i Barcelona.

L'equip de suport d'aquesta campanya anirà seguint el seu recorregut amb un cotxe elèctric (d'ús mixte).

En cadascuna de les ciutats anomenades es faran activitats diverses per anar concienciant als ciutadans i ciutadanes d'aquest país, d'aquest territori. Aquestes són pensades pels nens/es, nois/ies, adults/es, o sigui, per a tothom qui li pugui interessar de començar a fer un petit canvi individual que ens pot portar a un gran canvi global.

Les activitats seran entre d'altres; per explicar el canvi climàtic, per facilitar l'estalvi i la eficiència energètica, per fer utensilis que nomès consumeixen energies renovables, tallers de construcció d'objectes, fer volar estels, i moltes altres més.

En una entrevista a una Ràdio d'Alacant he pogut conèixer el Sr. Luís Merino de la Revista de Energias Renovables, el Sr. Ignacio Rodriguez representant de l'empresa DYD del cotxe elèctric i el Sr. raúl Navarro, director del Ràdio Sevilla i voluntari d'aquesta campanya i que n'està fent el seu seguiment.

Les activitats es portaran a terme a les seguents poblacions i els dies indicats:

Ja va començar a Alacant dels dies 15-18 de juliol.

Després van anar a Dènia els dies 21-24 de juliol.

Seguidament varen estar a Gandía els dies 29 de juliol fins 1 d'agost

A València han estat des del 4 fins el 7 d'agost. Avui mateix.

Ara aniran cap a Castelló hi seran presents els dies 12 fins el 15 d'agost.

Després aniran a Benicarló del 18 al 21 d'agost.

Després arribaran a Cambrils els dies 26 fins el 30 d'agost.

Seguidament a Sitges des del 6 fins el 8 de setembre.

I, per acabar la campanya, arribaran a Barcelona els dies del 10 al 15 de setembre.

ANIMEU-VOS I COL·LABOREU amb WWF!

Notes auxiliars:

Idees importants d'aquesta campanya:

Presència d'un catamarà en les costes mediterrànies amb ús exclusiu de energies renovables (eòlica i solar)_62 m2 de plaques solars.

Acompanyament d'un cotxe elèctric d'ús mixte (plaques fotovoltaiques+motor Dièsel amb reducció d'un 70% d'emissions de CO2). Autonomia de 450kms. 5places.

Activitats en les ciutats on s'estiguin uns dies comptant amb voluntaris que puguin ajudar- los.

Concienciació a tots plegats de que es possible, amb mesures raonables, la substitució de les energies d'orígen fòssil i nuclear per energies renovables. Cal compromís polític actiu i consequent.

Tecnologia bastant desenvolupada tenint present que hi ha, actualment, una planta solar que facilita energia les 24 hores del dia degut a la millora de l'emmagatzematge de l'energia amb unes sals especifiques que permeten el manteniment de l'energia per la nit.

Possibilitats de activitats industrials relacionades amb les energies renovables.

Per molt més aneu a la pàgina www.wwf.es

Aprofiteu les vacances per millorar les vostres costums diàries i esser més sostenibles!

Si voleu participar amb la campanya ho podeu fer-ho anant al correu: boletin@wwf.es

CONVOCATÒRIA CONCURS SEU IREC

2011-08-03T18:17:00.002+02:00

Com veieu l'Associació d'AUS del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya ens ha fet arribar aquesta convocatòria que pot interessar a alguns arquitectes que tinguin una òptica ambientalista en el seu desenvolupament diari. ANIMEU-VOS!!!

200 anys son massa?

2011-08-01T18:55:00.000+02:00

Us volem fer partíceps de l’aparició del llibre
escrit pel president del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat,

Carles Riba Romeva

RECURSOS ENERGÈTICS I CRISI.
Segur que ens farà pensar i ens permetrà obrir noves propostes.Podeu descarregar-lo AQUÍ

CONGRÈS D'ARQUITECTURA, CLIMA i SALUT-BAM:

2011-07-31T19:47:00.004+02:00

A principis de juliol d'aquest any (2011) es va organitzar el !r Congrès d'arquitectura, clima i salut anomenat BAM on els ponents vàren esser diferents personalitats de diferents camps tals com l'arquitectura, la medicina, la biologia, la sanitat i molts altres que podreu conèixer si entreu a la pàgina web que us indico. Es va fer a la sala de conferències del COAC, situat a la Plaça de la Catedral de BCN.

Com ja veureu la pàgina web encara no està del tot completa però hi podreu trobar molta informació. En Toni Solanas, president i arqte d'AUS, m'ha comentat que tot just han engegat aquesta pàgina a finals de juliol. Ell m'ha facilitat la pàgina per poder veure com va anar el Congrès.

Us aconsellem que sigueu xafarders perquè podreu comprovar que molta gent del país i més enllà de les nostres fronteres ja porten anys i panys practicant i difundint coneixements que ens haurien de portar a un mon molt millor, més sostenible i molt més humà.

Apa, tots i totes a mirar aquesta pàgina: www.bamconf.org i els enllaços que ens facilita a través de les diferents personalitats que vàren fer algunes ponències. També podeu fer-vos col·laboradors i altres opcions que us pot permetre de participar en actiu pel proper Congrès del 2012. Segur que teniu feina per estudiar i conèixer noves maneres de fer més enllà d'aquest agost!

Jornades indignades a Igualada (II)

2011-07-19T12:05:00.002+02:00

El divendres dia 15 de juliol a les 20,00h es va fer la presentació de la cooperativa de consum "Naturalment" i es va amenitzar amb una xerrada sobre consum responsable.
Aquesta cooperativa és una cooperativa de consum agroecològic que forma part de l'Ateneu Llibertari d'Igualada.
Comentaris i conceptes generals:
Es va fer menció amb el concepte de temps com a valor social i crític. Un dels grans objectius és aconseguir una societat més justa, més solidària i més sostenible.
Es va començar exposant la situació actual i els seus 10 punts més crítics en l'actual agricultura: En reprodueixo uns quants:
1_925mil"lions de persones passen gana en el nostre planeta.
2_La producció dels productes alimentaris supera el consum necessari.
3_No sabem d'on venen molts dels productes que mengem i ni tant sols en quines condicions es generen, tant a nivell laboral com de qualitat.
4_És molt difícil escollir productes sense transgènics.
Enfront aquesta situació injusta cal considerar anar a una sobirania alimentària.
S'ens va mostrar un vídeo sobre "Supermercats, no gràcies! o Grans cadenes de distribució, no gràcies! http://supermercatsnogracies.wordpress.com/
A partir de la LLei de 2009 s'han produit forts desequilibris entre els grans i petits comerços.
Es va apostar per consumir a nivell local i amb producte ecològic.
Seguidament es va fer uns comentaris sobre la situació actual a Catalunya:
El 40% de la producció alimentària està en mans de Carrefour, Mercadona i Eroski.
També es va comentar que Lindl i Aldi solen comprar els productes a preus molt baixos.

Presentació de la Cooperativa de consum "Normalment":
Estan situats en l'Ateneu llibertari al Passeig Verdaguer, 122, baixos, a Igualada.
Avantatges de pertanyer a la cooperativa:
a)-Els productes adquirits són més sans al esser ecològics.
b)-Hi ha un millor tracte amb els productors/es.
c)-Es fa un estalvi energètic.
d)-Es reparteixen les tasques a fer entre els socis.
Cada mes hi ha una assemblea.
Es fa una revista "Opcions" cada tres mesos.
Els productes que s'estan consumint actualment són: pa, iogurts, hortalisses i verdures, pastes, llegums, cereals, oli i sabó. També hi ha pollastre de Santa Maria del camí, formatges de Veciana i també ous.
Hi ha compres setmanals, mensuals i anuals. Els productes que es consumeixen venen donats pel cicle natural de generació dels aliments.
Cada dimarts a les 6h. de la tarda es possible d'anar-hi a fer càrregues tot col·laborant amb les tasques que cal fer pel grup.
També s'ens va mostrar un'altre vídeo: "nosotros alimentamos el mundo".Ho podeu veure a http://www.karmafilms.es/nosotrosalimentamosalmundo/
La xerrada va esser molt interessant i t'obra la possibilitat de fer un pas endavant en alló de "Pensem alternatives" que tant correctament varen posar els organitzadors de les jornades indignades a Igualada.
Si en voleu saber més podeu mirar la pàgina web: www.coopnaturalment.cat o, si més no, podeu contactar-hi a través del correu: naturalment@coopnaturalment.cat

Pla de suport al tercer sector mediambiental

2011-07-18T19:00:00.001+02:00

Dia 12 de juliol al Palau de la Generalitat es va presentar el document i les pautes a seguir en el Pla de suport del tercer sector mediambiental de Catalunya 2011 - 2014. La secció d'Educació Mediambiental del CECI ha participat en la el.laboració del document presentant propostes que s'han incorporat al text final. El coordinador de la secció Sr J.Caballé, en representació de l'entitat, va assistir a la presentació i va recollir els documents i planificacions que es poden consultar al CECI.

Esperem que la col.laboració amb les institucions, una de les linies de treball de la secció, donarà fruit i permetrà seguir les recerques iniciades.
Són linies de la secció:

Jornades monogràfiques que abarquen diferents formes d'interactuar
Conferències a nivell teòric.
Tallers manipulatius i passejades pel territori
Vinculació amb els artesants i productors del territori.
Vincular exposicions d'altres indrets al treball de la secció
Projectes d'investigació local amb formes de treball interdisciplinar entre seccions
Participació en els documents i projectes que generen les institucions i les diferents administracions

JORNADES INDIGNADES A IGUALADA

2011-07-18T18:41:00.002+02:00

Proposta de la Renda Bàsica.
A l'Ateneu Igualadí, el Sr. Daniel Raventós, doctor en econòmiques de la UB, president de la Xarxa Renda Bàsica i membre del Consell Científic d'ATTAC a Catalunya i Madrid ens va parlar de la Renda Bàsica.
Ens va comentar que els primers de la idea de Renda Bàsica en la península ibèrica varen esser els bascos, encara que hi havia alguns condicionants.
La Renda Bàsica és un pagament monetari per a tothom, ve a esser un dret universal per a cada persona. Els seus defensors hi opten defensant la llibertat individual de cadascuna de les persones.
Fins ara, en el nostre Estat del Benestar totes les assignacions són condicionals.
Per finançar aquesta Renda Bàsica caldria que els que tinguin més diners paguin més.
Ens va parlar d'en Anthony Atkinson com a propulsor dePot la Renda Bàsica de Participació.
La Renda Bàsica pot comportar el que anomenem, actualment, diferents tipus de treballs o tasques:
a)Treball amb remuneració al mercat.
b) Treball domèstic i
c) Treball voluntari.
Per aconseguir aquesta Renda Bàsica cal fer una reforma fiscal.
En els anys 2003-04 es va fer un estudi per com calia finançar la Renda Bàsica per Catalunya. Es tenia present que tots els impostos es quedaven a Catalunya. La idea era veure quina seria la seva repercussió.
Es va utilitzar les rendes de diferents quantitats i per poder generar una renda bàsica de 5.400€ anuals pels adults i 2.507€/ anuals pel jovent calia aplicar un 49% sobre l'IRPF.
En l'estudi fet es va comprovar que les 6 primeres franjes de menors ingressos anuals es veien beneficiats per la mesura. El 15% dels que més tenien eren els més perjudicats.
També es va fer referència de la Sra Katia Kitting.
Com exemple pràctic cal tenir present que hi ha Renda Bàsica a Alaska, fa uns 25 anys. Funciona a través d'una Fundació que juga a la Borsa. Llavors els habitants ja saben que quan aquesta baixa la Renda Bàsica disminueix i quan puja la R.B. puja.
Actualment cal comentar que el partit Bildu en les últimes eleccions ho ha posat dins del seu programa.
A Catalunya, tant ICV com ERC porten dins del seu programa un tipus de de renda bàsica condicionada.
La C.G.T. hi està d'acord amb la Renda Bàsica.
L'acte va esser interessant tot situant-lo en "Pensem alternatives" a la situació actual en què sembla dominar, en excès, l'esperit mercantilista i s'està potenciant, a marxes forçades, una fractura social que no pot portar cap tipus de beneficis per la gran majoria de la nostra societat.
Cal felicitar a l'organització dels membres de l'igualadaindignada. Si voleu més informació podeu mirar igualadaindignadatrobemnos.wordpress.com.

L'Anoia, un hàbitat per a les espècies

2011-07-04T18:36:00.000+02:00

La passejada que el dia 5 de juny CECI va organitzar per un tram del riu Anoia sota el títol "Anoia un hàbitat per a les espècies"va ser una nova iniciativa de les seccions Educació Mediambitntal, Ciencies Naturals i grup d'estudi d'elements poc coneguts i un expmple mes de treball interdisciplinar i multisensorial. Veure el reportatge de la passejada

Es van poder veure llocs d'habitats d'aus i sentir els diferents cants. junt amb l'observació de plantes i fibres que es troben a la llera del riu. Les explicacions dels senyors Daniel Macià sobre les aus migratories i els seus costums, Jaume Farrés sobre les fibres que es troben a les lleres del riu i els seus usos, i Magí Puig sobre les adoberies i el seu sistema de depuració d'aigues, va donar uan idea clara que el riu es un microcosmos on totes les intervencions de especies tan vegetals, animals, com humanes hi tenen lloc. És doncs, feina de tots els ciutadans cuidar l'espai i fer que tingui futur.

Les fibres vegetals a l'Anoia

2011-07-04T18:17:00.001+02:00

El dia 29 de maig va tenir lloc al CECI la Jornada "Fibres vegetals a l'Anoia". La matinal amb un caire interdisciplinar començà amb la conferencia del Sr. Josep Nuet i Badia cartògraf i naturalista "Anoia del carrascar a la roureda"
L'Anoia, del carrascar a la roureda from ACTE on Vimeo.
que ens mostrà les possibilitats de la comarca i el debat va permetre obrir alternatives. Els usos de les fibres a la indumentaria, als estris casolans com cadires i cistells, al transport, al joc, ... van ser motiu d'experimentaci. I la visita guiada a l'exposició "Fibres vegetals, les plantes ens ajuden a aviure" , que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona va cedir al CECI per aquest acte, va permetre una informació amplia i vinculada al territori.
Segur que a l'inici del curs posarem en funcionament grups de treball per aprofundir en els temes que s'han inicait. Tothom hi és convidat!

JORNADES LOW TECH 1(I): Obra construida

2010-12-04T18:51:00.010+01:00

Els dies 16 i 17 de novembre es van realizar dues diades sobre materials naturals i noves tècniques incorporades per poder generar una construcció més sostenible. Ho va organitzar el Grup de Recerca GICITED de la Universitat Politècnica de Catalunya en l'edifici de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona.

El primer dia, 16 de novembre de 2010, vàrem començar amb la Recepció i Benvinguda portada a terme per la Sra. Anna Lacasta, doctora en Físiques, professora de la UPC i Responsable del GICITED.

El primer ponent va esser en Jordi Martí Muñoz, arquitecte tècnic. Va fer una exposició de conceptes generals sobre els materials i les estratègies entre els materials de tecnologia Low Tech i el seu impacte ambiental.

Va fer una profunda reflexió sobre els principals impactes ambientals de la nostra actualitat i la percepció d'aquests impactes. Va definir en què consisteix el cicle de vida(ACV) i dels materials utilitzats en la tecnologia Low Tech.

Va definir estratègies a tenir en compte: reducció de l'ús de recursos a travès d'una optimització del cicle de vida dels materials utilitzats i/o d'una selecció de materials que comporten un menor impacte ambiental.

Va establir diferents conceptes per poder entendre la tecnologia Low Tech:

.Ús de materials renovables

.Producció de productes de baix impacte ambiental.

.Organitzar una distribució dels productes locals evitant l'ús del transport més enllà dels 70- 100km.

.Fer una gestió de residus a nivell local.

Va parlar del què són les Declaracions Ambientals de Productes de la Construcció (D.A.P.C.) i de les etiquetes ECO(tipus I, II i III)

La segona ponent, la Sra Antònia Navarro, doctora en Geologia i professora de la UPC va esser la primera en parlar amb un dels materials Low Tech; la terra com a material de la construcció.

Va començar la seva exposició fent una menció històrica en l'ús d'aquest material. Poc a poc va anar entrant en conceptes més tècnics sobre el material de terra.

Com avantatges va apuntar:

- És un material innocu(no tòxic) tant en el seu ús com en el seu reciclatge.

- És molt fàcil de reutilitzar ja que nomès cal afegir aigua en les seves proporcions.

- Localment, ès un material molt accessible.

- Les construccions fetes amb aquest material tenen molt poca despesa energètica.

- Si la seva extracció es fa en el mateix lloc el seu impacte ambiental ès molt menor.

- És un material incombustible i no porpaga la flama.

- És estable químicament.

- És un material tixotròpic, o sigui, que podem fer-li la forma que vulguem.

-Té una inèrcia tèrmica molt alta.

- Conté propietats d'aïllament acústic.

- Si el seu conjunt té parets de travament pot assumir un grau important de moviments sísmics.

Com inconvenients va comentar

- La seva capacitat de desfer-se en aigua.

- Té retraccions importants si perd aigua.

Seguidament va anar entrant en la composició del material. Va definir alguns paràmetres que caldria tenir present per poder construir amb terra tals com:

. Em de conèixer la granulometria del sòl i la seva composició química.

. Cal conèixer l'índex de plasticitat. Això ho podem determinar a través del control del limit líquid amb l'ajuda de la cullera de Casagrande (50%) i del control del límit plàstic, de forma manual, fent xurros d'argil.la.

. Cal fer un control de la humitat per obtenir la densitat òptima.

. Cal considerar de poder fer barreges de la terra amb altres materials de cara a poder conseguir algunes propietats físiques d'aquests altres materials: la palla, la calç, el guix, el cànem...

Per últim va definir els quatre tipus de materials que ens podem trobar fets d'argil.la:

- Tapial: Són murs monolìtics fets "in situ" mitjançant la compactació de terres que es col.loquen dins d'uns encofrats(15-25% grava, 40-55% sorra, 20-35% llims, aproximadament)

-Tova: Són els totxos que poden tenir una composició de 65% de sorra, 18% de llims i 20% d'argil.la, aproximadament).

-BTC: Són blocs de terra comprimits que incorporen a part de la terra altres materials com el cànem, la palla i altres.

-COB: Són peces de terra, grava i aigua que s'utilitzen molt en Escòcia.

Ens va aconsellar de entretenir-nos amb els vídeos generats pel Sr. Eugenio Monesma sobre oficis tradicionals que estan en la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació. Us aconsello de veure'ls.

El tercer ponent, en Lluís Auquer, arquitecte va fer una exposició històrica i de pràctica actual del tapial com a material amb possibilitats en l'arquitectura d'ara i en el camp de la investigació.

Va començar la seva xerrada fent una menció als llocs on, ell, ha pogut aprendre les tècniques d'execució del Tapial. Ens va mostrar el seu compromís amb l'ecologisme. Va mostrar-se un bon coneixedor de les tècniques utilitzades en el Marroc.

Va parlar de la seva observació de l'arquitectura vernacular dels llocs següents: Montgrí, cultura Mali i l'Atlas marroquí.

Va mostrar com ha anat aprenent aquest ofici i on ho ha fet: Atlas marroquí, Oasi Tiguadou utilitzant materials del seu entorn. Fins i tot ens va mostrar una bòveda realitzada amb fibra de palmera.

Seguidament ens va anar mostrant diferents obres seves:

- Habitatge en Mont-ras_Baix Empordà (2001): Entre altres coses destaca una bòveda semblant a les existents en el segle VII, amb encofrat de canya i fang.

- Rehabilitació a Fontanilles_Baix Empordà (2005): En els murs de tapial cal protegir la cara superior ja que la terra es pot desfer amb l'aigua. Ell proposa dues solucions interessants: una fent la protecció del mur amb teules àrabs, ceràmiques, i l'altre opció es fa amb una peça en forma de U que canalitza l'aigua pluvial fora de l'edifici.

Ens recorda que al treballar el fang cal tenir present la seva estabilitat i la protecció a l'atac de les termites.

- Habitatge a Rupià_Baix Empordà (2010): Obra en realització amb idees de que pugui esser autosuficient tot el conjunt. Sembla que a nivell energètic ho aconsegueix encara que està esperant poder incorporar una caldera de biomassa que pot essser autogeneradora. És un model que s'està realitzant en la industria, ara mateix. El conjunt disposa d'una depuradora d'aigües grises, d'un llac i piscina d'aigua recollida dels canals pluvials, d'una coberta de fusta del Canadà.

Hi ha tot un bon repertori d'elements singulars entre els que destaco: uns tirants com a contraforts, els fonaments amb pedra per admetre millor els moviments sísmics, teula del Magreb, diferents tipus de fusta; melis, roure vell i fusta laminada per coberta, cornises típiques del Magreb, sostre de canya(cal tallar-la al gener-febrer amb lluna minva), bòveda amb matxiembrat i com aïllament una bona manta de llana del Magreb.

Va insistir que l'ideal és construir els elements estàtics amb els materials que ofereix el lloc i que després cal considerar la incorporació de la domòtica per poder controlar l'edifici a nivell climàtic.

Per últim ens va fer una pinzellada de la investigació que està portant el seu estudi amb l'ajuda de la Mariana, mirant de fer un disseny de tancament amb tapial i aïllament fent dues capes separades per l'aïllament i travades per canya i/o bambú.

Va fer una crida a que cal investigar com s'està fent a França a través de Centres d'investigació.

La quarta ponent, la Sra Sandra Bestraten, arquitecte i professora de la UPC va fer una exposició històrica a través d'obres construïdes en el temps i va explicar diferents aspectes normatius que caldria tenir present sobre la construcció amb adobe/ tova.

Va reivindicar l'adobe com a material de construcció des de temps immemorials fins ara mateix.

Va mostrar exemples d'obra en el Yemen( fa més de 2000anys) també del sud de l'Atlas en el Marroc i d'una cultura primitiva del Perú que elaborava toves a mà.

Ens va aconsellar un llibre d'en Hassan Fathy: "Construir amb el poble" tot assenyalant que és un dels arquitectes que va començar a recuperar la construcció de bòvedes.

Va definir una secció d'un mur típic d'un poble antic:

- Els fonaments eren formats amb murs de pedra natural on les juntes podrien estar omplertes d'un morter de calç.

-Aquests murs de pedra pugen per sobre del nivell del terra per protegir el mur de l'aigua pluvial.

-Seguidament es pujava una paret de tàpia major de 40cms., de gruix, segurament muntat amb encofrat a dues cares.

-Un cop superat el primer sostre, la secció del mur disminueix el seu pes a través de la disminució del seu gruix.

-Llavors pot aparèixer el mur format per peces d'adobe i/o tova amb juntes demorter de calç.

-Quan s'ha superat el segon sostre el mur segueix disminuint la seva secció de cara a facilitar l'admissió dels moviments sìsmics, entre altres aspectes.

-I com a remat del mur es posen dues vessants inclinades forrades amb teules àrabs com a protecció a les humitats de l'aigua de pluja.

Com essència conceptual per poder fer adobe: Cal combinar sorra, graves i llims amb un 5% d'humitat i tenir ben present de dissenyar els elements estructurals de manera que treballin a compressió i sobretot començar amb murs majors de 40cms., de gruix. Un'altre aspecte important és tenir cura de la protecció exterior del mur de l'aigua pluvial.

Ens va parlar d'unes proves fetes a laboratori sobre la resistència dels materials:

- per peces d'adobe_13Kg/cm2

- per maó tradicional_46Kg/cm2

- per maó industrialitzat_34Kg/cm2

Aquests valors cal reconsiderar-se en cada lloc i es primordial fer proves de càrrega necessàries i suficients per poder tebir uns valors reals.

També ens va fer menció que l'elecció del materials pot afectar el31% d'emissions de CO2 i que l'ús i manteniment pot afectar el 64% d'aquestes emissions. Cal tenir-ho ben present de cara a fer compliment dels paràmetres de sostenibilitat.

El cinquè ponent, el Sr. Oriol Balliu, autoconstructor i autopromotor va fer una explicació basada en les seves vivències personals que l'han portat a exercir d'autoconstructor per poder fer la seva casa realitzada amb murs de terra massissa(COB). El fet de començar de zero li va implicar una severa organització que amb l'ajuda externa i el seu neguit intern ha aconseguit esser quasibé autosuficient.

La seva aportació va esser una de les més sorprenents i més vitals de totes les del dia i això que totes varen esser molt interessants. però el fet de que una persona engegui un projecte arquitectònic a través de les seves profundes conviccions ecologistes i que estigui disposat a aprendre i experimentar el fet constructiu amb les seves mans considero que cal valorar-ho en la seva justa mesura.

Va començar explicant les dificultats legals trobades en el procés de fer la construcció. Compliment de tràmits burocràtics, normatives CTE...

Segons el tipus de terreny que ell disposava va tenir de valorar quina seria la tècnica més positiva a aplicar. Viatges a Castella i Gran Bretanya de cara a poder-se formar en la tècnica escollida del COB. En el procés del disseny va comptar amb l'arquitecte Oriol Rosselló. El solar tenia la categoria urbanística de terreny urbà.

Després d'explicar els neguits i tràfecs per començar l'obra va anar desglossant tots els passos fets alhora de la construcció:

-Primer de tot es va fer l'excavació de les rases de fonaments perimetrals i de les rases de les parets interiors que serien mestres. Es va aprofitar la presència de les maquinàries per extreure el material que es necessitaria per poder fer l'obra. La zona de cantera va ocupar uns 6x6x3mts., de profunditat. Va tenir que separar-se la terra vegetal orgànica de les primeres capes ja que no es poden aprofitar per a la construcció. Normalment són uns 30cms., depenent del lloc.

-Un cop fetes les rases es van iniciar els fonaments amb pedra ciclòpea reomplint les seves juntes amb morter de calç aèria encara que potser hagués estat millor fer-ho amb calç hidraulica. Es va considerar fer- ho amb calç aèria per què hi havia una cantera de calç aèria més propera al lloc. La dosificació del morter de calç pels fonaments i la bancada va esser de 1:3(calç:sorra calcària de cantera on el gra de la sorra estava entre 0-4cms)

-Fets els fonaments es comencen a fer les botes o el sòcol amb gero(totxo perforat) forrat de pedra natural amb morter de calç. Es controla el fet de permetre la ventilació encreuada des del costat nord.

-Fet el sòcol es va iniciar les parets amb fang utilitzant el COB: és una tècnica molt bruta que no necessita tenir uns grans operaris. Des de baix hi ha qui fa les boles de fang, les passa al que les col.loca sobre la paret amb el simple fet de passar una pilota de fang. Llavors la disposició de les boles de fang cal fer-ho seguint un ordre establert.

-Després només cal tallar i comprimir el material disposat.

-Llavors es col.loca l'estructura de la coberta, a dues vessants, amb biguetes de fusta d'avet8en aquest cas no es va respectar el fet d'aprofitar la fusta del lloc)

-Sobre les bigues de fusta es va fer un encanyissat de bambú del lloc i entremitg un encanyissat normal sobre seu una capa d'aïllament de closca d'arrós d'uns 12cms., de gruix, que suposen com si tinguessim 4cms., de porexpan. El més ideal seria la tija del cànem però aquí encara no es fa. A França ja es normal utilitzar-lo.

-Sobre seu cal una capa de morter de calç, sorra i palla d'uns 2cms. de gruix.

-Com acabat es va col.locar teula àrab.

En l'entrega entre paret vertical i sostre inclinat es va disposar un cinturó de fusta amb pefil de T invertida per ajudar en el repartiment de les càrregues i fer junta entre dos materials diferents.

-Pels paviments es va fer una solera amb capa de graves en la capa inferior i sobre seu fang barrejat amb palla que ajuda a resistir les traccions, que a vegades s'ajuda incloïnt oli de llinosa per donar un acabat

-Pels revestiments exteriors es va fer un arrebossat(el que no tinc anotat es si era amb morter de calç(?)

-En obertures es van disposar dintells de bambú, fusta que permet un millor repartiment de les càrregues.

Un'altre aspecte interessant va esser que tot fent l'obra van aconseguir fer tallers divulgatius tant per a grans com per a petits.
El que pot donar la voluntad i fermesa de les persones conscienciades!!!

El sisè i últim ponent, en Gabi Barbeta, doctor arquitecte i professor de UdG(Universitat de Girona) va exposar grans idees a tenir present de cara a portar a terme la construcció amb terra. Va parlar dels BTC, blocs de terra comprimida com una opció que combina els coneixements antics amb la tecnologia nova.

Va començar explicant que està encarregat de portar el Màster de sostenibilitat en la Universitat de Girona. Que a partir d'haver engegat el projecte de l'Escola Bressol de Santa Eulàlia de Ronçana, primera obra pública amb criteris de Bioconstrucció va veure que calia treballar sobre la redacció d'una normativa específica sobre murs de terra en el que, actualment, hi està treballant de cara a facilitar el compliment del CTE.

Ell va dir que va intentar de complir la norma UNE41410 sobre construcció de terra.

Va parlar de la Mónica Brummer, arquitecta alemana, que està portant a terme a Guadix l'elaboració d'un bloc de terra comprimida on s'hi afegeix morter de calç i fibres de cànem. D'aquesta professional vaig tenir sort d'anar-la a veure a Guadix, on vaig poder veure la peça anomenat Cannabric i vaig poder conversar tot un bon matí de les dificultats i els reptes que la van portar a elaborar aquesta peça. Vaig poder viure i veure a on treballa, en una de les tantes coves de Guadix, totalment rehabilitada amb criteris de bioconstrucció amb uns espais impresionants.

En Gabi Barbeta va parlar de que a França aquest tipus de construcció està més acceptada i més reconeguda. També ens va comentar que en les seves obres intenta evitar els desplaçaments del material per obra majors de 70kms., amb la clara intenció de que una obra s'hauria de fer amb els recursos naturals de cada lloc.

També va fer menció de les seves investigacions de cara a poder aprofitar maquinària agrícola per poder elaborar les peces de bloc de terra comprimida. Va parlar de premses manuals, la Cimbarran i també de maquinària hidraúlica.

Va insistir que era molt important, abans de començar l'obra, de preparar el terra amb maquinària agrícola intentant aconseguir una granulometría menor de 3cms.

Molts dels seus revestiments ho fa amb morter de calç. Per augmentar la resistència al sisme es bo que les peces siguin encadellades i que les seves juntes tinguin entre 1,5-2cms.

Va insistir molt en temes genèrics; cal fer un canvi de mentalització personal, cal fer i practicar un decreixement conscient i cal anar fent canvis en les nostres tècniques de construcció locals.

Seguidament va començar a mostrar imatges de la construcció de l'Escola Bressol de Santa Eulàlia de Ronçana; primera obra pública amb criteris de bioconstrucció. Ho va fer amb un bloc de terra comprimida anomenat Bioterre.

De cara a poder complir normatica CTE va incloure una certa dosificació de ciment en la elaboració de la peça Bioterre i va incloure en les juntes horitzontals l'armadura de la casa Murfor de d.4mm., que unifica el comportament del mur.

Les cobertes dels diferents espais són amb bòvedes de diàmetres de 6,5mts., que contenen aïllament de suro i que suporten terra vegetal formant cobertes verdes.

Els revestiments estan fets amb sorra i calç projectada amb el material Lencal( calç molt bona)

Les peces de bloc de terra comprimit van fer-se amb una emulsió de flors de bach. Es va fer servir el número sagrat(?).

En ple debat va fer un comentari sobre els comentaris dels propis mestres de l'Escola, assegurant-li que s'hi troben molt bé en els espais dissenyats i construits amb aquesta tècnica. Ell vol anar més enllà de cara a poder aconseguir que els espais dissenyats per el seu estudi puguin comportar, de veritat, aquesta tercera pell que hauria d'esser per els essers humans talñ com predica la bioconstrucció.

Un'altre dia us parlaré del segon dia d'aquestes jornades Low-Tech: obra construïda, que van donar molt de si. Fins la pròxima!!!

Si voleu veure les diferents ponències podeu mirar-ho a:

http://gicited.upc.edu/cat/files/lowtech.html

No us ho penseu més i entreu-hi, ara mateix!!!

PLANTADA D'ALZINES AL PARC FLUVIAL DE VILANOVA DEL CAMÍ

2010-11-21T18:28:00.004+01:00

El passat dia 13 de novembre de 2010, es va fer la plantada d' alzines a la vessant sud del Parc fluvial de Vilanova del Camí.
Aquesta jornada estava organitzada pel Grup GEDEN amb la col.laboració de l'Ajuntament de Vilanova del camí.
El grup GEDEN va aportar més de 100unitats d'alzines d'un any d'existència aproximadament. En el viver, els dos responsables del grup varen cuidar, diàriament, el creixement de les alzines aportades. Per fer la plantada es va escollir una vessant orientada cap el sud mirant el riu Anoia davant mateix d'un pont peatonal, de nou disseny.
La climatología ens va atorgar una diada molt assoleiada. Més de 70persones varen anar passant i plantant una o més alzines segons el seu interés personal. Hi havien les eines suficients per poder fer tota l'activitat: les alzines en recintes prismàtics d'unes dimensions aproximades de 10x15x20cms(basexalçària), plens de terra vegetal adobada que ha permés el seu inicial creixement, vàries pales i les mans del públic assistent.
Primerament cada persona tenia que recollir en una plaça, les unitats d'alzines que volia plantar. Seguidament situats en la vessant, aconsellada pels responsables, calia fer un clot més gran que les dimensions del recipient que contenia les alzines. Cal fer el clot un xic més gran ja que quan tornes a omplir el clot les terres del voltant de l'alzina plantada han d'esser estovades per donar més facilitat a que les arrels puguin crèixer amb més facilitat.
Un cop fet el clot cal que l'arbre quedi ben dret. Després, amb l'ajuda de la mateixa pala es va anar cobrint el clot amb la mateixa terra que ha sortit a l' excavar el clot. És aconsellable anar afegint terres dues o tres vegades tot aixafant-la amb el nostre peu tenint cura de la planta existent.
Un cop situada l'alzina ben dreta cal fer un bon escocell i regar. L'escocell es va fent generant un cercle al voltant de l'arbre plantat de cara a afavorir la retenció de l'aigua.
Seguidament un cop plantada l'alzina i fet l'escocell es rega l'escocell de la planta perquè la terra quedi aferrada a les arrels.
Després caldrà que els jardiners municipals tinguin cura d'anar fent el manteniment tal com ens va comentar el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilanova del Camí, el Sr. Viera, present en la jornada.
Després de la plantada se'ns va preparar uns divertiments que consistien en fer servir els nostres sentits. Primerament es va repartir una xocolatada amb una coca servida per diferents forns de Vilanova del camí i d'Igualada on la gent vàrem començar a deleitar el nostre gust. Seguidament, el grup GEDEN, va repartir dos fulls on la gent tenia que respondre cadascun dels apartats fent servir el tacte, l'oïda i l'olfacte. Vàrem descobrir una ametlla a través del tacte, el só d'un cavall a través de l'oïda i la canyella a través de l'olfacte, entre altres elements naturals. La jornada va esser divertida i molt entretinguda i engrescadora.

Cobertes verdes

2010-11-05T20:26:00.002+01:00

El dia 28 d'octubre de 2010, a la Sala d'Actes del C.O.A.C.(Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya) a Barcelona es va fer una jornada sobre les possibilitats reals de les cobertes verdes en els edificis.
El Sr. Daniel Tigget va insistir en que cal reinventar. No podem esser pedants i voler crear noves actuacions, coses... Em de entendre les coses com funcionen i reinventar.
El Sr. F.Javier Nela Gonzalez, Doctor Arquitecte i Professor i Director del Màster sobre Arquitectura sostenible a Madrid, va insistir en que cal aprendre de l'arquitectura popular, entendre els seus funcionaments i reinventar. Cal entendre les cobertes verdes com un material nou que podem utilitzar.
La coberta verda cal considerar-la com a esser viu i, per tant, cal tenir present el seu degut manteniment, de cara a assegurar la seva funció biològica: absorció de la radiació incident, realització de la fotosintesi i de l'evaporació de l'aigua acumulada de les pluges.
Com efectes positius sobre el medi ambient va considerar: l'absorció de la contaminació atmosfèrica, reducció del CO2, reducció de l'efecte de l'illa tèrmica, controls de pluges torrencials.
Com efectes positius sobre l'edificació, entre d'altres, augment considerable de la funció d'aïllament tèrmic.
Com a efectes negatius sobre el medi ambient el manteniment del bon estat de les cobertes verdes implica un major consum d'aigua, possibilitat de contaminació de les aigües si les plantes absorbeixen alguns contaminants. Per els edificis s'augmenta un xic la sobrecàrrega de pes propi, augmenta el manteniment ja que cal replantar, segar, abonar i regar. Per tot això s'ha vist que cal intentar reduir l'efecte negatiu del manteniment. També hi ha un impediment que és el mateix preu d'una coberta plana. Aquest punt és totalment contrari a la sostenibilitat ja que, aquesta, hauria de predicar una major austeritat en tots els sentits possibles.
Seguidament va parlar de les tipologies de cobertes vegetals. Cal anar investigant de cara a aconseguir unes cobertes verdes que tinguin uns gruixos de substrat mínim i necessari i que això impliqui un manteniment molt reduit.
Cal estudiar la implantació de superfícies vegetals espontànias.
Llavors va fer un exercici enrera, en el temps. En plena postguerra alemana, per casualitat, va poder comprobar-se que les cobertes verdes amb vegetals de creixement espontani tenien un menor consum energètic.
Llavors va parlar de la actualitat. Ens va parlar sobre les diferents capes que ha de tenir una coberta verda com cal: una capa de vegetals d'espècies autòctones, seguidament una capa de substrat amb un mínim de substància orgànica( escorça de pí, residus de raïm, residus de remolatxa) que tingui un bon drenatge, després un'altre capa de substrat inorgànic( graves, sorra, roca volcànica, llana de vidre), una làmina separadora(filtre de polipropilè o poliéster), seguidament un element drenant i després un retenidor d'aigua, seguidament un aïllament tèrmic, molt millor si es d'origen mineral o animal, i per últim una làmina impermeabilitzant(làmina EPDM).
Llavors ens va introduir en les investigacions portades a terme en el Projecte Intemper: edifici experimental on es va investigar sobre una coberta plana amb 20 mòduls de 4,2x4,2m., per poder treure conclusions sobre quin era el tram de coberta verda més eficient i eficaç.
Els resultats generals parlaven de que en l'hivern hi havia una lleugera millora per l'edifici que tenia una coberta verda. Però a l'estiu hi havia una gran millora, molt significativa.
Va parlar del projecte colmenar1, colmenar2.
Després va assegurar que les investigacions estan en la tercera generació de les cobertes verdes. Ens va deixar clar que les millors necessiten tenir una bona capa d'aïllament tèrmic, com a indispensable. Cal assegurar que el substrat superior estigui, com a mínim, 1cms., de gruix, plenament moll.
La quarta generació de les investigacions a portat a industrialitzar tot el procès per construir les cobertes verdes per aconseguir un preu més baix i poder-les fer a tallers. Això comporta poder utilitzar aquests panells en façanes verticals, fins i tot.
Ens va parlar de la Fundación Juan XXIII que tenen treballadors amb discapacitats i que produeixen aquests panells de cobertes ecològiques prevegetades.
Després altres ponents d'empreses que comercialitzen diferents tipus de cobertes verdes i dos tècniques de l'Agència d'ecología urbana de Barcelona van acabar de donar una visió molt ampla de les possibilitats múltiples que tenen les cobertes verdes en el nostre entorn actual.
La pròxima pàgina us parlaré del projecte-estudi realitzat per l'Agència d'ecología urbana de Barcelona. Es molt interessant!
Pendet de revisió lingüística!

Passejada pel riu Anoia: formes de vida( vegetals i aus)

2010-10-30T13:28:00.006+02:00

El dia 3 d'octubre el grup d'Educació mediambiental del CECI va facilitar l'organització de la jornada sobre formes vegetals i les aus que podem disfrutar en el nostre riu Anoia. Va comptar amb l'aportació activa del Sr. Jaume Farrés, membre del grup d'elements i activitats poc conegudes de la nostra comarca i tresorer de l'actual junta directiva del CECI, i del Sr. Daniel Macià, membre del grup de Ciències Naturals del CECI i de la Sra. Maria Rita Marimón, de la secció de Història Dr. Mercader.
L'eix vertebrador de la jornada era donar a conèixer les fibres vegetals que podem trobar en el nostre riu. També es volia ensenyar altres fibres vegetals utilitzades en temps passats i fins i tot mostrar algunes originàries d'altres llocs, molt llunyans. Es volia mostrar els seus usos diferents segons les fibres vegetals utilitzades.
Un dels eixos transversals era poder entreveure i escoltar les aus que podem veure en el nostre riu Anoia. Conèixer alguns trets diferencials de cadascun i poder copsar els efectes de la intervenció humana en el territori, en aquets cas, centrat en el riu Anoia.
Un'altre eix transversal era reconèixer elements singulars d'edificacions relacionades amb el Rec igualadí i amb el corrent d'aigua originada per el riu des de temps antics.
El tercer eix transversal era aglutinar la força d'alguns grups actius del nostre CECI de cara a impulsar treballs de col.laboració entre seccions.
L'assistència a la jornada va esser plenament satisfactòria pels organitzadors. És un pas previ a la tercera jornada sobre fibres vegetals que el grup d'Educació mediambiental vol mostrar en el mateix curs, aproximadament, l'útima setmana de maig, que versarà sobre fibres vegetals: formes de vida a l'Anoia".
El Sr. Jaume Farrés davant del local del CECI, dins del recinte del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, va fer una extensa exposició de les fibres vegetals i dels seus productes; des d' elements lineals com les cordes passant per les superfícies planes definides per diferents tipus de teixits fins arribar als instruments volumètrics per usos més concrets.
Després d'una llarga i extensa explicació, molt profitosa, vàrem iniciar la passejada cap el riu Anoia.
Tot anant cap el riu vàrem poder conèixer aspectes diversos sobre el nostre Rec i una de les edificacions més singular d'aquest barri: l'Elèctrica Igualadina.
Després vàrem entrar en el territori del nostre riu Anoia i anant per la llera del costat dret pujant cap al Molí Nou vàrem veure com l'ànec del Coll verd s'espantava de la nostra presència i ens mostrava les seves qualitats en l'ofici de volar. Vàrem poder distingir entre el mascle i la femella d'aquesta espècie degut pels seus colors diferenciats. També vàrem sentir el cant del Rossinyol bord, enmig de la passejada.
Mentrestant el Sr. Jaume Farrés va mostrar-nos l'existència de la Sarga, de la Canya, de la Canya-xiula, de la Boga i altres fibres vegetals que es produeixen en el costat del riu. Unes més properes a la corrent de l'aigua que altres.
Anotacions sobre edificacions situades al costat de la corrent de l'aigua del riu Anoia tals com el Tint del Xim-Xim, a l'altre costat del riu, la xemeneia de cal ? i el Pont de Montbui fins la resclosa del nostre Rec, infraestructura d'origen medieval que ha anat configuant i definint el Barri del Rec igualadí.
La passejada es va donar per finalitzada després d'una explicació de la Sra. Maria Rita Marimón sobre uns personatges igualadins lligats al Molí Nou.
En aquells instants ens trobavem situats en el vell punt on la riera de l'Espelt s'entrega amb el riu Anoia produïnt una zona d'aiguabarreig entre les dues corrents naturals.
Pendent de revisió lingüística i de continguts!

Presentació al C.O.A.C. d'un Ecobarri a Figueres

2010-10-03T20:05:00.004+02:00

El dia 27 de setembre es va fer la presentació de l'Avantprojecte d'un Eco-barri a Figueres.
El lloc va esser a la sala d'actes del C.O.A.C., on l'obertura de l'acte va esser presidida pel nou President del C.O.A.C., el Sr. Lluís Comeron, amb sensibilitats ambientalistes, la Sra Carme Trillas, secretaria del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i en Santiago Vila, alcalde de Figueres.
Els autors del projecte, amb suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Figueres, que també estaven en la taula, han estat en Rafael Càceres, arqte, Lluís Grau, urbanista, Albert Cuchí, arqte i professor de l'Escola d'Arquitectura del Vallès i el Sr. Salvador Rueda, ecòleg.
El projecte està plantejat en un terreny d'unes 20Ha. Es va anar explicant totes les limitacions tant físiques com teòriques per poder a terme un avant-projecte d'un Eco-barri a Figueres.
La forma física de la zona afectada te unes dimensions més aviat allargassades on la dimensió major està ben orientada, o sigui, al sud.
El Sr. Salvador Rueda, ecòleg, entre altres coses, va donar importància en que l'urbanismeper poder esser ecològic necessita de restriccions a seguir. Que el context del lloc s'ha de tenir present tant l'entorn natural com el cultural. Va comentar que l'eficiència del sistema urbà depèn d'un consum mínim d'energia que aporti el màxim valor de complexitat urbana. El gran objectiu serà disminuir la energia a consumir tot augmentant el valor de la complexitat urbana i les persones que ho disfruten.
A mida que s'anava entrant en l'elaboració dels indicadors necessaris per poder controlar que el barri a realitzar sigui considerat ecològic l'interès pels assistents anava en creixença. Ès un projecte molt realista que sembla tenir uns bons fonaments gràcies als participants en la proposta al tenir un origen multidisciplinar.
El Sr. Lluís Grau va definir les restriccions urbanístiques de la zona; Una via de tren, la carretera a Roses, un tram de la Ronda i un barri marginal. El projecte calia que anés integrant cadascun dels elements definits. A nivell de tipologia edificatòria es va optar per la de l'Eixample original segons Ildefons Cerdà, situant les edificacions amb façanes a sud-nord. Es situaven aparcaments disuasoris per la zona. Circulació peatonal i transport públic. Alguns dels criteris per edificis serien: assoleiament 365dies, fixació de demanda energètica per controlar amb el programa Líder, eficiència enrgètica calculada per Calener.
El Sr. Rafael Càceres, arqte, va comentar les característiques de les edificacions: orientació a sud, ventilació encreuada, cobertes per col.locació de plaques solars, aparcaments fora dels edificis residencials, eficiència entreassoleiament i usos, demanda energètica de 72kw/any per habitatge, reserves per espais per generació energètica, cobertes verdes i/o per alimentar plaques solars.
El Sr. Albert Cuchí, aqrte i professor de l'Escola d'Arquitectura del Vallès va anar desgranant el que es volia aconseguir amb l'avantprojecte: màxima autosuficiència, reutilitzar recursos locals a nivell d'energia, aigua i residus, màxima eficiència en l'ús dels recursos tenint present de reduir la demanda i definir sistemes més eficients, aconseguir la mínima emissió de residus, determinar la demanda energètica i les emissions de CO2 per tenir en compte alhora de fer els edificis, utilitzar sistemes constructius amb baixa emissió de CO2. En el projecte es limitava a 300KgCO2/m2 però seria bó arribar a 180, Dins del barri com que el paviment seria amb peces petites i realitzats amb àrids es produiria una bona reducció de CO2, la ubicació dels equipaments seria per reduir la mobilitat, afavorir la bicicleta i la peatonal i reduir l'ús del cotxe. Al final va dir que el salt decisiu seria a través de la bona gestió i una millor eficiència.
Després va tornar a intervenir el Sr. Salvador Rueda insistint en la importància dels sistemes de gestió i organització. Va proposar la formació d'una Agència general de Recursos. Va comentar que amb 2,7 aerogeneradors hi hauria prou energia per tot el Barri. També va deixar clar que caldria aconseguir la participació activa dels ciutadans de cara a poder fer el control del consum d'energia tenint present que actualment hi ha comptadors digitals via TV. L'energia sobrant aconseguida per les plaques solars aniria a uns dipòsits enterrats. A nivell d'aigua es pensava aprofitar un aqüífer soterrani. Pel tema de residus sembla que el millor es el porta a porta. Va comentar que el posar els aparcaments fora dels edificis residencials el transport privat pel Barri passava del 50% al 20%. Va insistir en els 30 indicadors degudament quantificats per poder fer el seguiment de la realitat
Al final uns dubtes, per part d'un dels participants en quan si el projecte es podrà engegar i portar a terme. Molts dels assistents esperem amb delit, la publicació de la informacio aconseguida en la elaboració de l'avantprojecte, esperant que es pugui portar a terme quan més aviat millor de cara a tenir més dades reals sobre els avantatges i inconvenients extrets del estudi fet de cara a poder assegurar la materialització d'un Eco-barri a Figueres, empresa pionera que caldria potenciar i donar-li cos pel nostre bé més immediat.

Jornada sobre Salut i Nutrició

2010-10-03T18:19:00.010+02:00

Després de la Jornada sobre Hàbitat sostenible em engegat una nova jornada. Aquesta vegada ha estat la nostra alimentació el tema a tractar i totes les seves repercussions.

Vàrem tenir el suport i la presència tant de Consell Comarcal de l'Anoia, el Sr. Jordi Mercader, vice-president, que en totes les fases prèvies de preparació vàrem trobar un suport incondicional inestimable. També ens acompanyava la regidora de Salut i Benestar de L'Ajunatment d' Igualada, la Sra. Pilar Salat.

Vàrem començar amb una conferència feta pel Sr. josep Alins, director de l'A.B.S. d'Abrera

En Josep ens va anar desgranant diferents tipus de dietes. Cadascuna tenia els seus avantatges i inconvenients.

Al final de l'exposició una conclusió evident: la nostra dieta mediterrània és una bona base per una salut bona. Però també es va poder parlar dels processos actuals en els productes alimentàris. Vàrem poder conèixer que actualment la millor opció per la nostra salut és la d'aconseguir aquests productes d'alimentació on els seus processos són el més ecològics que es pugui. Vàrem conèixer quelcom sobre els productes ecològics i també sobre la producció integrada, que és aquella basada en la limitació de elements tòxics posats en els aliments durant el seu procès des de la terra fins a casa nostra.

Després de l'exposició del Sr. Josep Alins vàrem poder escoltar al públic amb les seves inquietuds sobre el tema. Es va parlar de la dieta vegetariana, de la producció integrada i dels productes ecològics tot relacionat amb els productes de proximitat, o sigui aquells que s'elaboren en la nostra comarca.

Caldria trobar els mecanismes adequats per potenciar tots aquells de la nostra comarca amb voluntat de esser productes ecològics si més no dins de la producció integrada.

Després de l'acte més acadèmic vàrem fer uns esmorzars basats en pà de pessic, elaborat de forma manual per part del CECI i d'uns sucs de taronja fets al moment per voluntaris engrescats per la secció d'Educació mediambiental del CECI. Cal esmentar que les taronges van esser cedides per la fruiteria Morera, de llarga trajectòria, de la població veïna de Vilanova del camí.

Tot això es va fer en l'exterior del Museu de la Pell i comarcal de l'Anoia i es va aprofitar d'una jornada immillorable a nivell climàtic. El Sol era radiant!

En el jardí oest del Museu es van disposar els diferents tallers. L'agroalimentària d'igualada ens va explicar com fer el hort urbà i vàren portar productes de la seva botiga. L'Opci Natura, botiga especialitzada de productes d'alimentació i energètics, va fer la presentació d'un producte nou amb fortes qualitats energètiques. Vàrem saber que fins i tot, aquesta botiga té productes de comerç just.

Un'altre taller, portat pel Sr. Pau Bars ens va mostrar un eixam d'abelles. Aquest Sr és un productor ecològic de la nostra comarca. Una associació d'Igualada, els Amics de la ratafia ens va deleitar amb la possibilitat de fer ratafia amb diferents herbes remeieres. Tenien preparats uns petits recipients de vidre on el públic assistent va poder escollir quin tipus de ratafia volia emportar-se a casa seva.

Un'altre taller el va portar a terme la mateixa fruiteria Morera, abans esmentada, on va portar diferents productes vegetals amb els que es va poder fer diferents amanides relacionades amb els seus avantatges segons les combinacions dels seus productes. Aquesta fruiteria estar sensibilitzada pel pensament ecològic i practica de comprar productes de producció integrada.

Els altres tallers varen esser organitzats pels mateixos membres de la secció d'Educació mediambiental del CECI amb la col.laboració de gent sensible. Els tallers vàren esser l'el.laboració de sabó tot reciclant l'oli usat de les paelles. La mestressa de casa que ens ho va mostrar ho practica en el dia a dia. Un'altre taller va esser el de melmelada de maduixa. Es va mostrar tots els passos a fer per poder aconseguir un producte d'el.laboració casolana. També hi va haver un taller de parfums sobre pells de cítrics, on es van aprofitar les pells de taronges consumides pels sucs per poder mostrar de forma molt entenedora com podem fer, a casa nostra, uns parfums sobre cítrics amb l'afegit d'un bon raig d'alcohol.

El públic assistent va gaudir d'una jornada plena amb molta inquietud i molt d'interès que ens va fer passar un matí molt agradable tot aprenent coneixements que potser fa un temps enrera molta més gent practicava.

Vàrem disfrutar d'una nova jornada on es va combinar l'espai més acadèmic, l'espai més experimental i el poder disfrutar una jornada on els sentits, el coneixement i l'experimentació es van entrellaçar i va crear una atmosfera agradable i transformadora.

Fins la pròxima!!!

VIVÈNCIES EN LA ORGANITZACIO DE LA JORNADA HÀBITAT SOSTENIBLE; ELEMENTS

2010-04-25T20:46:00.002+02:00

Passats més de dos mesos de la realitzacio de la primera jornada del grup Educació Mediambiental del CECI, trobo interessant l'explicació de les meves primordials vivències personals.
Des de l'any 2009 vàrem anar el.laborant i consolidant, virtualment, el format de les jornades.
Haurien d'esser eminentment vivencials. Volíem que es combinès la pràctica amb la teoria. Volíem agrupar al màxim de gent diversa sempre, des d'una òptica ambientalista, o sigui, amb un respecte màxim a la diversitat i amb l'impuls de maneres de fer alternatives al sistema actual de les coses.
Poc a poc vàrem anar trobant les persones adients que ens ajudarien a donar forma i contingut a la jornada.
Per un costat vàrem aconseguir el suport, quasibé incondicional, d'en Christoph Peters, un xicot nascut a Alemanya que viu a Carme i que treballa en l'estudi d'arquitectura de Sabaté&Asspociats a Barcelona, destacat, en el nostre país, en l'arquitectura sostenible que treballa per millorar l'estavi i la eficiència energètica dels nostres habitatges i edificacions, en general.
Per un'altre costat vàrem contractar els serveis professionals d'un constructor sensible amb les construccions d'arquitectura popular i molt entés en els últims coneixements científics. L'Enric Sanz va engrescar-se i va començar a el.laborar uns tallers pràctics de cara a les persones adultes i als més petits-es.
A més comptavem amb una persona que fa molt poc he tingut el plaer de conèixe'l, en Jaume Farrés, el de la cistelleria de la plaça de la creu. Ell havia fet moltes voltes d'escala i un cop triats els tallers que faríem es va brindar a mostrar la seva ajuda inestimable.
I teníem un'altre aspecte, molt important, els espais que el Museu Comarcal ens prestava per la ocasió gràcies a la bona entesa amb el seu director, l'Albert Tulleuda i el personal del Museu.
Ho teniem tot!
Poc a poc i gràcies a l'implicació desinteressada d'en Christoph Peters vàrem anar teixint la xarxa que tenia que aixoplugar la organització d'aquesta primera jornada.
En Christoph va proposar-nos de portar una exposició que s'havia fet per Construmat-2007 gràcies a un encàrrec entre el Departament de l'Habitatge i Mediambient de la Generalitat de Catalunya a dues Escoles d'arquitectura; del Vallès i La Salle( una pública i l'altre privada).
Mentre's anavem perfilant els tallers pràctics amb l'Enric, en Christoph va encarregar-se de fer totes les gestions per aconseguir portar l'exposició a Igualada.
Encara recordo quan en Christoph em va enviar per correu electrònic un resum de l'exposició per poder veure el seu contingut i l'espai que necessitariem.
T'imagines que ho podem aconseguir!!! pensava per dintre meu. Seria important per la ciutat, per la comarca i per revaloritzar la feina ben feta pels dissenyadors de l'exposició, en Daniel Calatayud i en Coque Claret, arqtes i professors universitaris.
Quan vàrem anar a recollir el material a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, el Dani Calatayud ens va fer entendre que calia una planificació prèvia i ell es va brindar a fer el croquis de l'exposició tenint present les mides de l'espai on es posaria.
Aquells minuts de creació i planificació els portaré gravats en la meva memòria.
Cal tenir present que aquesta exposició nomès s'havia portat a Construmat2007, a Bilbao i, per tercera vegada, es portaria a Igualada.
En Dani tenia les mides dels plafons, dins seu. Amb un llapis i un paper va anar demanant les mides de l'espai i va iniciar el seu esbós de cara a facilitar-nos la feina en el seu muntatge. La concentració i la tensió de treball va esser enorme.
I cap tot si ho posem d'aquesta manera!!! va dir en Dani, tot seriós.
Aleshores ell no en va tenir prou!
Volia tenir clar el número de plafons, de perfils en L i els punts de llum que hauríem d'aconseguir per poder tenir una bona il.luminació. No recordo quan temps vaig estar al seu costat veient com anava desenvolupant l'esbós però la intensitat del moment valia la pena de poder-la viure.
Enmig de tot això, tenint present que en el CECI no hi ha gent disponible entre setmana, vàrem aconseguir les persones suficients per poder anar salvant mil i una dificultats. Gràcies al fill de l'Enric, al mateix Christoph, al meu germà, en Jordi, a la Carme i l'Oscar del grup filial del CECI, al Xavi Pont de Bonsai Natura, filial del CECI, al Ramon del CECI i al Toni Veraguas, companys del últims caps d'any compartits.
Tothom es va anar acoplant al que se li demanava i gràcies a ells haguès estat totalment impossible.
Després te'n dones compte que potser vàrem voler fer quelcom un xic més complexe delque podiem. Però a vegades, t'adones que cal posar-nos, de tant en tant, unés intencions ambicioses.
La jornada va esser rodona, jo vaig disfrutar en el taller de replanteig de parets d'una i dos fulles. Encara veig aquella colla de nens que miraven, sorpresos, com el Jaume anava pujant la volta a la catalana amb unes rajoles ceràmiques tant primes com un full de paper.
Tot va anar bé.
Enmig, en l'espai multimèdia, que va realitzar la Rita amb els power-point que li anaven enviant,
un edifici amb línies curvilínies; una escola bressol dissenyada per en Gabi Barbeta ens mostrava la força que pot tenir l'exercici de la bioconstrucció.
Ara més asserenats, tots plegats, seguim preparant la segona jornada sobre Nutrició i Salut; implicacions avui. El dia 16 de maig, en el Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, a Igualada us convoquem que vingueu a viure aquesta altra jornada. Començarem a les 10h30' amb la conferència, desprès hi haurà un petit debat, esmorzar amb melmelades i taronjades i tallers pràctics; cata d'olis amb diferents aromes, el.laborarem mató de Veciana, farem melmelades de maduixa, degustarem licors d'herbes i realitzarem sabó a partir de oli usat. No us perdeu les sorpreses que us volem oferir. Porteu una bossa per poder posar tot alló que farem en els tallers pràctics que no seran poc.
Com més siguem més riurem!!!
I més aprendrem, uns dels altres!!!
A reveure

LA CIUTAT DELS NENS

2010-04-14T11:36:00.005+02:00

El dia 19 de desembre de 2009, a Barcelona, en el edifici del C.O.A.C. situat en la plaça Nova es va fer un taller experimental sobre la ciutat. Arquitectes i nens i nenes entre 6 i 9 anys vàren practicar i experimentar sobre la ciutat de Barcelona.

Us adjunto l'article publicat a INDE, nº gener, febrer, març 2010 revista que edita el Col.legi d'arqtes de Catalunya, perquè així estareu informats més correctament ja que no hi vaig poder assitir personalment:

Ensenyo directament l'article perquè em sembla molt interessant. És molt bó que els nostres nens i nenes exercitin d'arquitectes de les nostres ciutats. Ells la viuen, a vegades la pateixen, la disfruten i estan sotmesos a l'organització de la seva ciutat, feta pels adults. Introduïr aquesta mirada ingènua i vivencial dels nens i nenes em sembla importantíssima.

Un'altre cosa a subratllar és el fet d'organitzar diferents tallers en per diferents zones de la ciutat de Barcelona de cara a valorar els difrents teixits urbanístics.

També ho trobo genial lús de material reciclat en els tallers preparats; material de rebuig, materials de jardí(naturals) i material d'impremta.

De tot això va sortir-ne una exposició a la sala d'exposicions de la plaça Nova en l'edifici del C.O.A.C. que va durar fins el 22 de gener.

Perquè no fer alguna experiència semblant a la nostra ciutat?

Nota: Al final faig cas a la Rita que cal penjar els articles el més aviat possible ja que sinò es perd la frescura i la vivacitat del blog. Que sapigueu que em queda pendent els articles següents: Comentaris sobre un curs fet a l'Escola Sert sobre l'ús de materials tradicionals: La Calç. Propietats i aplicació en restauració i obra nova, Comentaris sobre la jornada sobre hàbitat sostenible organitzada per el grup d'Educació Mediambiental del CECI, Comentaris sobre un article publicat a la revista Hàbitat futura que parla sobre un Concurs entre Universitats amb la col.laboració de diferents empreses "Solar Decathlon Europe 2010".

Quan tens ganes de fer coses t'adones que el temps és limitat com els recursos naturals i molts altres.

7enes Jornades Tecniques de Arquitectura tradicional i Bioconstruccio a Graus(Huesca)

2009-12-20T21:22:00.007+01:00

Els dies 13, 14 i 15 de Novembre vaig assistir a les Jornades i el Salo de la Bioconstruccio en el poble de Graus, situat en la provincia de Osca.
El divendres dia 13 es va parlar sobre el nou Codi Tecnic de la Edificacio a traves de l'arquitecta tècnica Maria Figols Gonzalez.
Aquesta persona ens va anar explicant els diferents apartats que abarca el Codi tecnic fent especial menció en els aspectes que poden potenciar la Bioconstruccio tals com l'exigencia basica d'estalvi d'energia, l'exigencia bàsica de salubritat, la possibilitat de fer innovacio a traves dels documents basics, incidir en el canvi cultural i constructiu, saber les responsabilitats tant dels propietaris i usuaris, la importancia de les estructures de fusta, qualitat de les instal.lacions d'aigua i sanejament, millora de la ventilació millorant la pell de l'edifici, millor qualitat de l'aire interior evitant particules agresives que venen de materials artificials, afavorir l'us de materials naturals en la construccio, millora amb la proteccio contra el soroll.
Per finalitzar va parlar de la certificacio energetica dels edificis segons RD 47/2007 insistint que es prou interessant tenir present que si es dissenyen edificis amb etiqueta amb eficiencia energetica tipus A la construccio emetra menys emissions de CO2 amb l'avantatge al nostre deteriorat medi ambient.
El dissabte dia 14 despres de diferents presentacions tant de l'alcaldessa de l' Ajuntament de Graus com la del Sr. Andreu Muñoz, director de l'Institut Tecnologic de Lleida, varem poder disfrutar veient les obres i les seves explicacions de l'arquitecte Gernot Minke, professor de la Universitat de Kassel. Aquest tecnic ens va mostrar obres de fang i combinacions d'argil.la amb llims, sorres i graveta. Tambe ens va ensenyar obres fetes amb adobe, altres obres on s'explicitaven cobertes verdes, que aconsellava comna solució ecologica i més economica en que es pot assegurar una garantia de mes de 100anys. També ens va mostrar diferents obres fetes amb bales de palla i construccions amb bambú.
Despres va parlar la Sra Monica Brummer, arquitecta, que comercialitza un totxo fet amb morter de calç barrejada amb cànem que dona unes qualitats molt interessants en gruixos de 30cms., de gruix. Va mostrar-nos on es produeix aquesta peça de materials naturals. Es fa en Guadix i es interessant que l'assecatge de les peces es fa a l'aire exterior amb l'ajuda de les radiacions solars.
Seguidament va parlar l'arquitecta Petra Jebens sobre les qualitats dels colors en l'arquitectura. Va fer una explicació històrica des de Newton fins Goethe del que es va mentar la seva teoría dels colors com a visió holística. Va explicar el cercle armònic dels colors i els efectes sobre les persones humanes. Es va fer menció a la Antroposofía.
Després una arquitecta del Grup KAIKO-8 va parlar i ensenyar obres del seu estudi. Cal fer menció sobre una obra de Reforma en l’Àrea Oncològica Infantil en l' Hospital de San Rafael, on hi va participar un geobiòleg i es va demanar assessorament a un psicòleg per poder conèixer millor les característiques de la malatia que patien en aquella àrea.
Després d’un petit descans per poder fer el dinar...
Va començar la tanda el Sr. Christoph Peters, arquitecte, que viu a Carme (Anoia) i que treballa en l’estudi d’arquitectura de Sabaté Associats. Va explicar diferents obres del seu estudi com a tècnic especialitzat en l' eficiència energètica.
Interessant la seva explicació del Projecte LIMA, prototip incorporat a la Universitat Ramon Llull i que pretén optimitzar el funcionament de l’habitatge a travès de l’eficiència energètica.
Per finalitzar la sessió i la jornada del dissabte es va fer una taula rodona molt engrescadora.
El diumenge, dia 15, es varen fer dos tallers pràctics: un que va fer la Mònica Brummer, arquitecta, que va ensenyar les possibilitats del seu producte, el Cannabric( totxo de formigó de calç amb cànem) i l’altre sobre teulades inclinades amb bigues de fusta amb solera de fusta i amb plaques de pedra natural, com acabat. Ho va portar a terme una empresa de Sabiñànigo.
Adjunto fotos de l'aconteixement:

La sala d'exposició del material de bioconstrucció estava instal.lat en dues plantes; en planta baixa ens vàrem trobar això:

En planta primera el material estava disposat de la següent manera:

A dalt com fer parets de Materials que pot assortir Vista de la sala d'exposició

bala de palla amb els seus Mallata Coop. de materials de la planta

revestiments; argil.la i primera.

morter de calç

Els tallers pràctics del diumenge van començar per fer un exemple de col.locació del bloc de morter de calç realitzat per la arqta Mònica Brummer:

A la dreta esperàvem que donés inici el primer taller.

Replanteig de parets de doble fulla, d'una sola fulla i de traçat corbat amb el totxo de formigó de calç de la casa Cannabric.

A la dreta, es poden observar els dibuixos que facilitaven el replanteig del mur amb el bloc de formigó de calç de la casa Cannabric.

Els assistents eren, principalment, tècnics, arqtes i arqtes tècnics, i també hi havia constructors i gent del ram de la construcció.

En aquí la Mònica anava fent el replanteig del conjunt segons s'apuntava en els gràfics superiors.

En aquest taller es podia veure com es feia el replanteig d'una paret de dues fulles amb el bloc de morter de calç, de la casa Cannabric. Es podia veure la possibilitat d'entregar-ho amb una fulla de traçat corbat i fins i tot es podia veure com es podia deixar espai per poder fer una calefacció radiant en la paret vertical.

Potser van faltar les eines adequades per poder fer la pràctica amb una qualitat més alta però va esser molt entenedora i enfrescadora.

En aquesta foto podem veure la dificultat que implica el fer la capa de morter de calç en la paret vertical.

En aquesta paret, per l'interior, hi ha prou espai per poder col.locar-hi els tubs de calefacció radiant i seguidament tapar-los amb el mateix morter de calç.

Segons experts aquest tipus de calefacció radiant, a travès de les parets verticals, es la més idònia per a les persones humanes ja que tenim més superfìcie en alçat que no pas en planta.

A l'esquerra podem observar com l'arqta, Petra Jebens, fa la presentació de la primera pràctica emmarcada dins de les jornades tècniques d'arquitectura popular a Graus.

Ara vindria el segon taller que ho portarien a terme una empresa de Sabinànigo que consistiria en el muntatge de quatre vessants inclinades amb jàsseres de fusta i amb acabat amb pedra natural.

Enmig de la segona pràctica es va poder veure un documental sobre la reparació feta d'uns safaretjos d'un poble del Pirineu amb una tècnica semblant a la utilitzada en el segon taller pràctic d'aquestes jornades d'arquitectura popular i bioconstrucció.

Aquest taller ens va fer entendre com podem fer quatre vessants inclinades amb materials naturals; bigues i taulons de fusta i pedra natural laminada amb argil.la com aglomerant.

Totes les peces de fusta estaven tècnicament solventades de cara al bon engranatge entre elles.

Com podeu veure per molt que les hores anessin passant els assistents no volien perdre's cap detall i vàrem estar fins l'últim suspir d'aquesta segona pràctica.

Al final el taller no es va poder finalitzar ja que va faltar diferents unitats de plaques de pedra natural per poder completar una de les vessants. Però tothom que vàrem poder disfrutar de les jornades vàrem poder viure un final extraordinari.

Us aconsello que si podeu anar-hi l'any vinent, feu un raconet de temps i aneu-hi. Viureu quelcom inesperat i molt refrescant.

Animeu-vos!!!

Comentaris sobre el llibre 34Hg de CO2

2009-12-13T20:37:00.002+01:00

Us vull fer petits comentaris sobre aquest llibre que teniu la seva portada aquí al costat esquerra.

Es un llibre informatiu. Es fruit de una multiple col.laboracio de multiples professionals que ens vol donar una referencia de que tal com anem no anem massa ben encaminats.

Es un llibre publicat pel departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya, que esta exhaurit i sembla esser que no hi intencio de fer una nova edicio, segons comentaris d'un dels seus autors.

Està dissenyat en una primera part de presentacio i introducció. seguit de 10 apartats on es va explicant d'on venim?, on som?, com es mesura la insostenibilitat?, com es gestionen els ecosistemes?, els gasos amb efecte hivernacle i el Protocol de Kyoto, com afecta la contaminació la nostra salut?, cap a on anem?, protagonistes les persones, construmat 2007:estand del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Seria bo que el llegissiu perque aporta moltes dades a traves de petits articles fets per diferents professionals; arquitectes, biolegs-gues, professors-es de diferents Universitats. Cadascun d'ells-es aprofiten l' avinentesa per fer-nos conscients de que em de canviar els nostres hàbits de cada dia per poder generar una nova manera de fer mes respectuosa amb el nostre medi ambient.

Si el voleu llegir em sembla que ho podeu fer a traves del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

PRESENTACIÓ LLIBRE "34Kg de CO2" EN LA FABRICA DEL SOL

2009-12-08T15:03:00.000+01:00

El dia 5 de novembre, els membres de la seccio "Educació Mediambiental" del CECI varem establir contacte amb el Grup AUS, Arquitectura i Sostenibilitat" integrat dins del C.O.A.C.(Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya) de cara a poder fer consultes sobre la organitzacio de la jornada sobre Habitat sostenible: Elements, que volem portar a terme el dia 20 de febrer de 2010.
En principi es volia aprofitar una reunio mensual de l'AUS pero la Sra Anna Manyes, ens va convidar a fer la reuni0 en el marc d'una conferencia on es feia la presentacio del llibre "34 Kg de CO2". Els seus autors son Toni Solanas, Dani Calatayud i en Coque Claret, arqtes.
El comentari del llibre sera tema per una propera entrada en el blog del CECI.
Avui us parlare de l'espai on es va produir la presentacio del dit llibre.
La Fabrica del Sol, nou equipament al servei de l'Educació Ambiental, situada en la Barceloneta, esta situada en l'antic edifici d'estil modernista que acollia les oficines de la Direccio de la fabrica del gas de la Catalana de Gas. L'edifici dissenyat per l'arquitecte Josep Domenech i Estopa i restaurat per en Toni Solanas està inclos en el Cataleg del Patrimoni Arquitectonic Historic i Artistic de la ciutat de Barcelona.

Aquest equipament es un exemple de sostenibilitat i de responsabilitat en l'us dels recursos, tant des del punt de vista arquitectonic com funcional.
La rehabilitacio de l'edifici ha integrat mesures i solucions ambientals, com ara l'aprofitament de l' aigua pluvial, una pergola per a col.lectors solars i plaques fotovoltaiques a més de ventilació natural.

L'emplaçament d'aquest edifici permet de coneixer millor les fonts d'energies basiques dels ultims 150 anys d'historia. Una xemeneia i un pont grua del complex fabril de l'antiga Maquinista Terrestre i Maritima de la Barceloneta recorden l'us del carbo com a font d'energia en el passat, molt contaminant.
En la seva entrada el visitant troba un punt de recepció tot envoltat de palets de material de l'obra pintats de blanc que configuren un embolcall sorprenent. Hi ha una presentació interactiva sobre el transport sostenible. A més d'un espai polivalent i una terrassa completen un itinerari de visita del nou equipament, el bar del qual es nodreix de productes de comerç just.
A mes d'oferir serveis permanents d'informació i assessorament a persones i entitats, la fabrica del Sol presenta una programació d'activitats trimestrals que inclou tota mena d'actes, com tallers educatius, exposicions temporals, visites guiades, rutes i itineraris urbans. Tambe es fan xerrades i cicles de conferencies sobre educacio ambiental.
Un dels seus principals atractius es l'exposició permanent que mostra la mateixa rehabilitacio de l'edifici com exemple de construccio sostenible. La mostra integra diversos recursos audiovisuals i interactius que fan de la visita una experiencia educativa que permet trobar solucions, individuals i col.lectives, per viure d'una manera mes sostenible.

Comentaris sobre un llibre

2009-06-07T20:43:00.000+02:00

Comentaris sobre el llibre:
“L’ùltima lliçó”
Randy Pausch amb Jeffrey Zaslow.
Rosa dels Vents
Primera edició setembre de 2008

Sempre he volgut fer de comentarista literari i la oportunitat s’ha brindat a través de la lectura d’aquest llibre.

L’elecció d’aquest llibre va esser gràcies a la meva intenció de fer un petit obsequi a la Isabel, la meva companya. Volia que aquell obsequi l’ajudés a reflexionar sobre la vida, en general. Em semblava una bona idea.
Vaig anar a Sant Feliu de Llobregat per fer uns tràmits. Era la diada de Sant Jordi. El nostre país estava submergit en la bogeria, sana, d’exposar llibres i roses. A mi sempre m’ha agradat més els llibres que les roses. Després de fer els papers que vaig tenir de fer, vaig poder disfrutar de la Fira de Llibres que hi havia en la plaça de Sant Feliu que està davant mateix de l’Ajuntament. Vaig iniciar la recerca del llibre com sempre ho faig. Em deixo portar per els meus instints més primaris. No us els puc definir però, a vegades, em funcionen. I si no encertes has de pensar que la pròxima ocasió serà la bona.
El primer que vaig trobar va esser aquest llibre que, avui, us vull fer un petit comentari. Quan m’embolicaven el llibre una noia de la parada, que ja l’havia llegit, em va posar la mel a la boca. Has fet una bona troballa!!!

Després que se’l llegís la Isabel i després d’haver llegit el llibre que em vaig obsequiar, jo mateix, vaig posar-me a la feina de fer la lectura. A la Isabel l’hi va anar molt bé i així m’ho va fer saber.
Aquest llibre està fet per un professor de ciències informàtiques de la universitat de Carnegie Mellon, el sr. Randy Pausch, que li van diagnosticar que tenia un càncer terminal. En aquells moments, ell, decideix que la conferència que tenia que fer parlaria del tema “Com fer realitat els somnis d’infant”.
El llibre el divideixo en dues parts; una més novel.lada i l’altre generat per petits articles que parlen de les mil i una coses que hauriem de tenir present alhora de viure la vida, segons el seu sà parer.
La primera part m’ha entusiasmat ja que aconsegueix fer un text que va entrellaçant els seus pensaments i les seves accions d’una manera molt entenedora i molt distreta. Se’l veu molt organitzat i molt metòdic i nolt conscient de tot el que li passa al seu voltant. I sembla que la seva intenció és la de deixar constància de tot el que és primordial de cara a la memòria dels seus tres fills; el Dylan, el Logan i la Chloe.
És curiós el fet que destini temps a l’elaboració d’aquesta conferència tot i que ho combina amb la pràctica quotidiana amb els seus fills, que són molt menuts. Totes les seves accions i pensaments intenta entrelligar-los de cara a donar més sentit a tot plegat.
Se’l veu una persona molt vital i molt positiu. Aquest llibre ens porta a reflexionar sobre les nostres accions, sobre els nostres pensaments, les nostres idees i ens mou a provocar la interrelació entre elles.
La segona part, apareix quan defineix les coses importants que li semblen a ell de cara a una vida plena i satisfactòria. Són articles curts que tenen la seva importància però es perd aquella capacitat de novel.lar de la primera part.
Al final ell pensa i dona a entendre que és molt important anar aconseguint els somnis que, tots plegats, em tingut en la nostra infantesa. Els enumera i els descriu explicant mil i una anècdotes viscudes per ell amb la seva companya i companys d’estudis, de feina, estudiantat i altres.
A mi m’ha deixat el cuc de voler investigar sobre el seu projecte Alice del qual en va esser pioner.
A la contraportada hi ha una foto d’en Randy i els seus tres fills. Et fa pensar molt sobre les prioritats personals que, cadascun de nosaltres, anem jugant al llarg de la nostra vida. I ens parla de que el més important és que som nosaltres els que podem decidir com juguem aquestes cartes que s’ens reparteixen.
Aconsello la seva lectura i el seu aprofitament personal.

PRESENTACIO GUÍA: MAMÍFERS DE VILANOVA DEL CAMÍ

2009-05-30T22:38:00.000+02:00

PRESENTACIÓ DE LA GUÍA:
“Els mamífers de Vilanova

del Camí”
Autors: Cristóbal Jiménez i

Mònica Tomás.

Can Papasseit
Vilanova del Camí

La secció “Educació Mediambiental” del C.E.C.I.( Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada” vàrem rebre la invitació de que el dia 21 de maig es presentava la guía “ Mamífers de Vilanova del Camí” a Can Papasseit.
Aquell dia es va anar al lloc i vàrem poder assistir a la presentació feta per en Jordi Mateu, excursionista i coneixedor del medi, que va resaltar la feina que fan aquesta parella d’investigadors, en Cristobal i la Mònica, en el camp de la zoologia comarcal.
També el Sr. Francesc Viera va fer entendre que el treball fet per aquests dos treballadors del medi ambient comarcal basat en la pràctica diària i incansable és la feina que més valora, en els temps actuals, i va afirmar que possiblement farien un nou conveni amb GEDEN, de cara a poder fer un nou estudi sobre els rèptils del municipi.
La Mónica, en nom del Cristobal, va fer una explicació detallada de l’organització del llibre presentat, va justificar la composició de les fitxes de cadascun dels mamífers que han pogut fotografiar de cara a donar constància que viuen en els nostres entorns més immediats de Vilanova del Camí. També ens va fer veure de les dificultats que s’han trobat a l’hora de poder fotografiar-los i dels recursos imaginatius per poder-los captar.
La Mónica va voler deixar constància de que el treball de camp ha estat fet, en gran part, per en Cristobal. També va dir que quan posaven trampes per poder captar algun dels animalons fotografiats ho feien amb sensibilitat de manera que les trampes ho possaven a la posta del sol i de bon matí anaven a retirar-les per evitar de fer danys als animals que hi queien i que els permetia de prendre les màximes dades possibles.
La presentació es va fer en un lateral de la pista gran de Can Papasseit on hi havia unes grades preparades per acollir als interessats en el llibre-guía presentat.
Es va regalar amb un exemplar a cadascun dels assistents.
Si voleu més informació adreceu-vos a la Regidoria de Medi Ambient de Vilanova del Camí o al grup GEDEN, dos dels seus integrants són el Cristobal i la Mònica. La seva pàgina web és http://www.geden.es/
Esperem amb candeletes el seu pròxim treball sobre els rèptils.

VISITA A LA FIRA DE BIOCULTURA-09

2009-05-30T18:39:00.000+02:00

FIRA
BIO
CULTURA09
Palau Sant
Jordi
BCN

El C.E.C.I. ( Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada), a través de la Secció d’Educació Mediambiental va fer la corresponent visita a la Fira de Biocultura-09 que es va portar a terme en el Palau Sant Jordi, en la muntanya de Montjuïc, durant els dies 7, 8, 9 i 10 de maig.

Aquesta Fira estava organitzada en dues parts:
Una part on hi havia stands sobre productes d’alimentació ecológica.
L’altre part hi havia stands dedicats a les teràpies naturals.

La secció del CECI, “Educació Mediambiental” buscava informació sobre els productors agrícoles que promociaven els seus productes ecològics. Aquests els exposaven i es diferenciaven per la seva gran qualitat i pel procés biològic natural. Hi havia propaganda institucional de la mateixa Generalitat de Catalunya. La secció volia esser-hi present de cara a la futura organització d’una matinal dedicada a l’alimentació i la seva repercussió amb la nostra salut que serà d’àmbit comarcal i eminentment pràctica.

Es va poder aconseguir una adreça on es podran treure llistats de productors agrícoles que estan operant, actualment, en la nostra mateixa comarca de l’Anoia. Aixó ha estat posible gràcies a la pàgina web http://www.ccpae.org/ que ens porta al organisme de la Generalitat que fa els certificats corresponents dels productes ecològics dels productors sensibilitzats en aquest tema. A més ens facilita el llistat dels productors agrícoles ecològics de la comarca de l'Anoia.

La zona dels stands ocupava la zona de la pista del Palau Sant Jordi de Barcelona.

Hi havia diferents productes fora de l’alimentació tal com cases comercials que exposaven la seva possibilitat de poder construir habitatges bioclimàtics i fins i tot, productes de la construcció que poden aplicar-se amb reformes i obres d’interès històric i arquitectònic( aïllaments i altres).

La visita va esser molt aprofitable, tot i que no es va poder visitar la segona part dedicada a les teràpies naturals per el bon tractament del nostre cos, degut a la manca del nostre acompanyant diari que és el temps.

Cal fer menció a la xerrada feta amb un dels stands on hi havia un Sr., que exposava els seus productes, principalment fruits secs, que el seu nom és E&A GISPERT, Mestres Torradors des 1851, situats en el c/ sombrerers, 23 del Barri de La Ribera de Barcelona (08003). Aquest senyor ens va facilitar molta informació que ens serà útil per la matinal dita.

L’organització era molt acurada i va esser fácil de transitar per tota la Fira, encara que no vàrem poder veure tot el que hi havia exposat.

Per més informació seria bo que us possessiu en contacte en la pàgina http://www.biocultura.org/

El dia de visita va esser el dia 10 de maig i es va poder copsar un bon ambient i una molt bona organització ja que, cada jornada, hi havia infinitats d' activitats des de “Aliments integrals per a uns ossos forts” com “Nutrició vegetariana i esport” i molts altres temes que feien dificil l’elecció en els participants d'aquest bon aconteixement.

Col.locacio de una caixa niu en el bosc dels voltants d'Igualada

2009-05-09T13:29:00.000+02:00

Sortida al bosc per poder penjar la caixa niu i adequar les existents:

El dia 22 de març d'aquest any 2009, la Seccio de Ciencies Naturals del CECI(Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) on el responsable es en Daniel Macia van fer una sortida, que fan anualment, al bosc per poder penjar la caixa niu realitzada en el 1r curs de Tecnologia dels MARISTES D'IGUALADA, i així poder formalitzar la idea inicial de la Seccio d'Educacio Mediambiental del CECI on el responsable es, en Joan Caballe, professor de Tecnologia de 1r curs del Col.legi, ja esmentat.

El Sr. Daniel Macia ens ha passat unes fotos perque, aixi, ho pogueu veure. Si voleu mes informacio mireu la pàgina web del CECI: http://www.cecianoia.org/ i despres entreu en la Seccio de Ciencies Naturals.

Fotos de la jornada:

En aquesta foto podem veure com el Sr. Daniel Macia es va enfilar en un pi de la nostra contrada i va subjectar la caixa niu en una branca.

Esperem que l'esforç d'una cadena humana, formada per el professor de Tecnologia, els alumnes de 1r curs del Col.legi Maristes d'Igualada i la col.laboracio de dues Seccions del CECI(Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada), la de Ciencies Naturals i la d' Educacio Mediambiental,pugui donar els seus fruits i l'any vinent us puguem informar de la criança d'uns quants ocells en la caixa niu penjada. Així ho esperem en candeletes!

Altres fotos de la jornada:

En aquesta foto podem veure l'Albert Macia, que va ajudar al seu pare en el treball previ de la realitzacio de la caixa niu i que va comptar amb la col.laboracio dels seus companys de classe de 1r curs ESO del Col.legi dels Maristes d'Igualada.

En aquesta altre foto podem veure com l'Albert Macia va enfilar-se al pi per poder comprovar si la caixa niu estava prou ben subjectada.
L'Albert ens diu que la caixa niu va esser una feina feta per varis equips de treball del seu curs que van fer possible aquesta gesta, plena de sensibilitat al nostre entorn, als nostres ocells, o sigui, al nostre mediambient que, tots plegats, em de conscienciar-nos de que el tenim excassivament descuidat.
Espero poder posar el nom de tots els alumnes que han fet un treball maravellos amb unes ganes enormes per poder facilitar l'estada als ocells quan decideixen estar dins del nostre entorn.
Gràcies, a tots els participants per poder fer aquest primer gest!

Treballs realitzats entre el 1r i 2n trimestre_Curs 2008-09_Tecnologia_MARISTES D'IGUALADA

2009-05-03T18:11:00.001+02:00

Documentacio caixes niu

2009-05-03T15:41:00.000+02:00

Treball Tecnologia 1r MARISTES D'IGUALADA

2009-05-03T15:24:00.000+02:00

Introducció:
El final del primer trimestre i el començament del segon trimestre, en l’assignatura de TECNOLOGÍA, del 1rcursESO, del Col.legi dels MARISTES D’IGUALADA”, estava prevista la programació, en l’aula-taller, de fer un exercici que introduis als alumnes en el tema de les tres projeccions. Fins aquells moments els exercicis fets en l’aula-taller varen esser exercicis de concepció plana: fer un tangram, fer un colom de la pau i fer un portaretrat.
Els objectius del primer exercici espaial son:

Fer entendre als alumnes la necessitat del control de les tres projeccions de cara a poder realitzar qualsevol projecte tecnològic.
Veure les diferents possibilitats i tècniques d’expressió del volum de qualsevol cos o objecte.
Fer veure la importancia de la documentacio grafica, previa, per poder elaborar qualsevol projecte tecnològic.
Saber utilitzar les eines adequades segons la fase d'execucio del projecte.
Tenir present que es molt important la precisio de les mides i la seva correcta trasposició al paper.
Conèixer algunes de les caracteristiques tecniques del material utilitzat: el “tablex” de fusta que s’ha estudiat en la classe de teoria de TECNOLOGÍA, 1r ESO, en el primer trimestre.

Definicio del projecte tecnologic:

IDEES GENERALS:
Per poder expresar el volum es va considerar fer un exercici tant simple com una caixa de sabates. Pero, alhora, es va considerar molt important que aquesta caixa pogues tenir un us molt util i que es pogues aplicar, en el mateix curs, si era possible.
Llavors es va pensar en una caixa niu. Seguidament tenia previst posar-me en contacte amb alguna organitzacio ecologista que implementes aquestes caixes-niu als boscos del nostre entorn, per poder afavorir la criança i protecció dels ocells que tenim més propers. En aquest aspecte he pogut tenir la complicitat de la Secció de Ciències Naturals del CECI(Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada) on, actualment, estic en la Junta Gestora. Gràcies al Daniel Macia, responsable d'aquesta secció i la inestimable col.laboració d'en Albert Macia, alumne de 1r curs ESO de Maristes d'Igualada, s'ha pogut portar a terme aquestes idees generals que, a vegades, ens semblen un xic utòpiques i sinò bastant dificils de poder portar a terme.
DOCUMENTACIO DE LES CAIXES NIU I DELS OCELLS:
a)-Es va buscar informacio sobre quatre tipus d’ocells: periquitos, Aida tropical, cotorres i agapornis. De cadascun es va treure informació de les caixes-niu adequades. La intenció de com treballar-ho era fer grups de tres-quatre alumnes, per cada grup.
b)-Es va introduir un exercici nou que fes entendre que hi ha altres maneres d’expressar el volum: calia fer cadascun dels ocells amb corbes de nivell que donarien una aproximació del volum de cada ocell.
c)-Llavors es va preparar la documentacio, necessaria i suficient, perque els alumnes poguessin fer els exercicis adequats. La documentacio consistia en:
-Un full on es veia en perspectiva la caixa-niu, amb les seves mides.
-Un’altre full on es desenvolupaven les quatre cares de la caixa niu, amb les seves mides adequades.
-Un full amb la foto del ocell, en questio..
-Un últim full amb el dibuix, aproximat, de les corbes de nivell per poder fer l’ocell en 3D.
CARACTERISTIQUES DE LES FASES PER ELABORAR LES CAIXES NIU:
a)-Distribuir els grups en 3-4 alumnes per grup. Cada grup tenia d’organitzar-se de cara a poder avançar l’exercici. Un subgrup podria anar fent les plantilles per poder formalitzar el volum dels ocells i l'altre subgrup faria les plantilles per poder fer la caixa niu.
b)-Definir els materials a utilitzar en funció de les diferents fases: tàblex, cola blanca, cola d'impacte, filferro prim, ganxo d'acer galvanitzat, perfil en U.
c)-Fer cura del bon ús del materials i de les eines corresponents en funció de les fases de treball: paper per fer plantilles, llapis per dibuixar, goma, serra de manec, serreta metal.lica, llimes per pulir peces de tàblex, alicates per tallar fil de ferro prim, trevinella per poder ferforats a tablex.
FASES PER ELABORAR LES CAIXES NIU:
Caixes niu: a)-Agafar els fulls 1 i 2 i plasmar les mides del full 2 sobre la superficie del tablex.
b)-Un cop dibuixades les mides sobre el tablex cal retallar les figures rectangulars amb les eines adequades: La serreta de mànec amb la serreta metàl.lica dentada.
c)-Un cop retallades calia encolar-les amb cola blanca, començant per les dues peces que formen la solera de la caixa i segueix amb les peces de les parets verticals que formen una cantonada i despres l’altre cantonada.
d)-Un cop encolades les parets verticals s’encola la part fixe de la tapa superior.
e)-Despres es situen les frontisses sobre la part fixe de la tapa superior: Es pot fer amb cola d’impacte o amb fil ferro prim que fixa la frontissa sobre el tablex fent un cosit amb fil ferro prim.
f)- Es col.loca una peça en U a la tapa superior móvil.
g)- Es situa el ganxo sobre la paret vertical adient perque pugui encaixar amb la peça en U i poder subjectar la tapa superior móvil.
h)- Es demana pintar la caixa niu de la forma que cadascú consideri oportú.

Ocell en 3D:
a)-Agafar els fulls 3 i 4 i fer plantilles per les diferents peces de cara a poder enganxar-les seguidament i formar el volum de l’ocell. Les diferents peces es formen a traves de calcar les diferents peces que representen diferents corbes de nivell.
b)-Calcar sobre el tablex les diferents plantilles tenint present que la plantilla major nomes cal fer-ne una unitat i de les altres cal fer dues unitats.
c)-Retallar amb l’us de la serreta amb manec amb serreta metal.lica dentada.
d)-Enganxar les peces amb cola blanca.
e)-Formar els peus amb el fil ferro degudament collat a les peces de l’ocell. Cal utilitzar la trevinella per fer forat al cos de l’ocell i travar-hi el fil ferro prim utilitzat per fer els peus de l’ocell.
e)-Pintar els ocells segons full 3 on es veu l’ocell real amb els seus colors llampants.

Intencions generals

2009-05-03T15:16:00.000+02:00

Temps d'incertesa, temps de reflexio, dies d'assessorament.Les coses s'aguanten per un fil molt delicat. I ni tant sols ningu s'encarrega del seu manteniment.Diuen els grans savis que els humans necessitem aquests temps, dificils i neguitosos, per poder generar un nou ordre i una nova manera de fer.Una manera mes respectuosa amb el nostre medi ambient, amb nosaltres mateixos.Cal anar posant els nutrients necessaris i suficients per poder donar pas a la formacio d'unes noves arrels que ens donaran un arbre amb un tronc ben articulat, amb unes branques ben agafades i que donaran uns fruits, ja fa molt de temps, esperats i desitjats per la nostra civilitzacio humana.Em d'aprendre dels nostres errors.L'educacio mediambiental ha d'esser aquella manera de fer les coses tenint en compte els biorritmes personals, la interrelacio dels grups i la generacio d'una societat cohesionada a traves de l'acceptacio de la diferencia.Els principis primordials son els drets humans de cadascun de nosaltres. L'economia ha d'estar al servei de la comunitat.Em d'anar investigant i practicant noves maneres de fer fins a trobar aquella opcio que no malmeti els recursos naturals del nostre planeta, que no desfiguri les relacions humanes i que permeti la llibertat plena de l'individu/a.De ben segur que podem aprofitar aprenentatges antics i fusionar-los amb coneixements nous i altres, en desus. La barreja ha estat sempre una bona tecnica.Cal, pero, un esforç voluntarios i personal.El mon no s'organitza per dalt sino que s'ha de fer tal com ho fa la naturalesa. De baix a dalt.Cal fer una bona pinya com diuen els nostres Moixiganguers perque la torre humana sigui mes resistent als efectes desequilibrants de la força del vent vingui d'on vingui.Reflexionem-hi, tots plegats, i seguidament anem proposant petites fites personals de cara a poder fer una gran pas en el moment en que se'ns demani.Som-hi!