JORNADA SOBRE INTELICIÈNCIA A VILANOVA DEL CAMÍ

Moderador: Santi López-Villa, animador social

Ponents: Joan Antoni Melé, director del Banc Triodos

Arcadi Oliveres, President Justicia i Pau

Lama tibetà, Thubten Wangchen La

Natxo Tarrés, cantant de Gossos

L’acte es va iniciar amb la intervenció d'en Santi López-Villa tot explicant-nos un comte que parlava d’uns pous i que tenia molt que veure amb el que ens està passant a tota la humanitat:

Hi va haver un temps que la Terra estava plena de pous que estaven, però, buits. Els pous, a més, estaven secs. La buidor els va inquietar. Els pous volien, doncs, sentir-se plens. Van començar, llavors, la lluita per anar omplint-se de tot el que anaven trobant. Primer van aconseguir una cadira i la van depositar dins del pou. Poc a poc van anar aconseguint més coses; eines, materials, objectes diversos fins que va arribar un moment que de tant elements encabits dins del mateix pou les parets dels pous sentien una pressió, enorme i asfixiant, deguda per la inmensa cabuda dels mil i un objectes dipositats dins seu.

Llavors els pous van començar-se a tornar a inquietar. Es sentien massa plens. Calia buidar-se de nou, la situació era insostenible, era inquietant.

Amb decisió i a l’hora amb molta recança van començar a desprendre’s dels elements dipositats dins del pou fins que va arribar la situació de que nomès tenien la primera cadira, aquella on van començar a acumular objectes per no sentir la buidor.

Com els hi va costar de desprendre’s de la cadira! Però estaven molt decidits a buidar-se del tot. I tant que sí!

Però després de tornar-se a quedar tant buits com abans, aquesta buidor els va tornar a inquietar. I anaven esbrinant que calia fer per sentir-se en pau.

Aquesta vegada, però, van optar per excavar el seu terra. Les parets dels pous eren de pedra natural però el seu terra era de la mateixa terra, de la mateixa argil·la.

I poc a poc els pous van anar excavant engrandint la seva profunditat.

I tant van excavar cap a sota que vàren arribar a un nivell on la terra ja no era tant seca com les primeres capes. I després van tenir la sorpresa agradable d' anar trobant la terra més humida que mai fins arribar a trobar aigua. Van trobar AIGUA. Una aigua, transparent, cristal·lina i molt fresca que va arribar a omplir, poc a poc, cadascun dels pous.

I el més curiós de tot plegat és que l’aigua dels diferents pous sortia d’un mateix manantial que alimentava a tots els pous...

Si voleu veure com va anar l’acte que, per mi, va esser molt esperançador de cara al nostre futur més immediat haureu de mirar l’adreça següent:

intelicienciacolectiva.com/multimedia/

Les radiacions no ionitzants

L'altre dia, el 14 d'octubre de 2011, en Ignacio Samper va organitzar un debat sobre "La dimensió real de les radiacions no ionitzants, en una de les sales de la Comissió Europea que es fan servir per fer debats sobre diferents temes abans de fer qualsevol Directiva pel tema en concret.

En el començament del debat en Ignacio va aclarir que el dia abans havia tingut unes trucades inquietants en referència al debat que es faria l'endemà.

Aquest incident i tenint present que el Consell Europeu en una Resolució en el mes de maig d'aquest any 2011, va acordar aconsellar un límit de 0,1 microwatios/cm2 en un termini a curt plaç i un límit de 0,01microwatios/cm2, a llarg termini, ha generat un interès personal per intentar esbrinar quelcom de tot aquest tema de les radiacions no ionitzants.

Actualment hi ha moviments alternatius i veus de científics i estudiosos que ens avisen de la enorme contaminació electromagnètica a que estem sotmesos els ciutadans/es del planeta sigui per l'ús de les micrones, de la telefonía mòbil i/o de les instal·lacions WiFi.

Si et preguntes que és una radiació no ionitzant resulta que són radiacions d' una freqüència determinada que, per definició, no són capaçes de ionitzar els àtoms ni les molècules, i per tant, no poden afectar al nostre ADN, ja que els hi falta energia per poder-ho fer.

Però l'inquietud està en el carrer ja que descobreixes que la recomanació del Consell Europeu, com tantes d'altres, no es compleixen en el nostre país, Espanya.

Actualment s'accepta en la legislació espanyola, com a límits legals el valor de 450microwatios/cm2 per freqüències de 900Megaherzios i fins a 900microwatios/cm2 per freqüències de 1800Megaherzios.

Què passa aquí? Estem en un país que no compleix les normatives, que no escolta als experts, que tanca els ulls a la realitat? que es deixa dominar per interessos mercantils?

Poc a poc, estan sortints exemples de persones afectades per una nova malatia que, ja hi ha alguns metges/esses que reconèixen la seva existència; Hipersensibilitat als camps electromagnètics i Electrosensibilitat.

Aquesta malatia no afecta a tothom de la mateixa manera. Hi ha persones que són més sensibles a aquestes radiacions i que estan essent afectats degut a les freqüències que s'utilitzen i al temps de'exposició en què estan sotmesos per la seva activitat.

Nomès a Suècia es reconeix aquesta malatia, anomenada Hipersensibilitat elèctrica, com una més de les possibles discapacitats personals que poden afectar a les persones.

En el nostre país, moltes vegades, aquestes persones malaltes acaben visitant als psiquiatres...

Es comencen a detectar algunes persones afectades en Escoles i Instituts que han instal·lat el servei de WiFi.

Sabem que molts Museus que havien instal·lat el WiFi després d'anys i panys els estànt treien de l'edifici.

Segons un professor afectat per aquesta malaltia, Sr. Rosselló, després d'un canvi d'un Institut a un'altre on en el primer no hi havia instal·lació WiFi i en el segon sí que la tenia, al cap d'un any i mig va notar els símptomes propis de persones afectades per la Hipersensibilitat als camps magnetotèrmics; nerviosisme, agitació, arritmies, insomni, malestar, irritabilitat, cefalees, cansanci,... Ell diu que al entrar en classe notava l'aire carregat com si fos més dens.

Curiosament en temps de vacances el seu cos es recuperava.

A partir d'unes proves fetes per una tecnologia no convencional, la bioressonància-morateràpia, li van poder detectar una alta intensitat de camps geopàtics d'origen per altes freqüències (3000-5000GigaHertz) produïdes per telefonia mòbil i tecnologia WiFi.

Caldrà que la ciutadania controli aquestes noves tecnologies i caldrà obligar a les nostres institucions que vetllen per la nostra salut que facin complir uns mínims o que no es sobrepassin els màxims que la legislació vigent hauria de establir i portar-ne el control.

Gràcies a les investigacions fetes per en Miguel Jara, periodista compromès, el Dr. Miguel Solans, la Dra Maria Pérez i altres professionals i els testimonis inquietants del professor Rosselló i altres que potser encara no han decidit de sortir a la llum, podem entreveure que la tecnologia innovadora serà dominada i controlada per les Institucions pertinents tenint en compte que la salut és el més important per les persones humanes del nostre planeta.

Mentrestant us demano que us informeu, cadascú, amb les seves possibilitats perquè aquest descontrol sobre les radiacions no ionitzants, vagi desapareixen de la vida quotidiana de cadascun de nosaltres.