El primer dia, 16 de novembre de 2010, vàrem començar amb la Recepció i Benvinguda portada a terme per la Sra. Anna Lacasta, doctora en Físiques, professora de la UPC i Responsable del GICITED.
El primer ponent va esser en Jordi Martí Muñoz, arquitecte tècnic. Va fer una exposició de conceptes generals sobre els materials i les estratègies entre els materials de tecnologia Low Tech i el seu impacte ambiental.
Va fer una profunda reflexió sobre els principals impactes ambientals de la nostra actualitat i la percepció d'aquests impactes. Va definir en què consisteix el cicle de vida(ACV) i dels materials utilitzats en la tecnologia Low Tech.
Va definir estratègies a tenir en compte: reducció de l'ús de recursos a travès d'una optimització del cicle de vida dels materials utilitzats i/o d'una selecció de materials que comporten un menor impacte ambiental.
Va establir diferents conceptes per poder entendre la tecnologia Low Tech:
.Ús de materials renovables
.Producció de productes de baix impacte ambiental.
.Organitzar una distribució dels productes locals evitant l'ús del transport més enllà dels 70- 100km.
.Fer una gestió de residus a nivell local.
Va parlar del què són les Declaracions Ambientals de Productes de la Construcció (D.A.P.C.) i de les etiquetes ECO(tipus I, II i III)
La segona ponent, la Sra Antònia Navarro, doctora en Geologia i professora de la UPC va esser la primera en parlar amb un dels materials Low Tech; la terra com a material de la construcció.
Va començar la seva exposició fent una menció històrica en l'ús d'aquest material. Poc a poc va anar entrant en conceptes més tècnics sobre el material de terra.
Com avantatges va apuntar:
- És un material innocu(no tòxic) tant en el seu ús com en el seu reciclatge.
- És molt fàcil de reutilitzar ja que nomès cal afegir aigua en les seves proporcions.
- Localment, ès un material molt accessible.
- Les construccions fetes amb aquest material tenen molt poca despesa energètica.
- Si la seva extracció es fa en el mateix lloc el seu impacte ambiental ès molt menor.
- És un material incombustible i no porpaga la flama.
- És estable químicament.
- És un material tixotròpic, o sigui, que podem fer-li la forma que vulguem.
-Té una inèrcia tèrmica molt alta.
- Conté propietats d'aïllament acústic.
- Si el seu conjunt té parets de travament pot assumir un grau important de moviments sísmics.
Com inconvenients va comentar
- La seva capacitat de desfer-se en aigua.
- Té retraccions importants si perd aigua.
Seguidament va anar entrant en la composició del material. Va definir alguns paràmetres que caldria tenir present per poder construir amb terra tals com:
. Em de conèixer la granulometria del sòl i la seva composició química.
. Cal conèixer l'índex de plasticitat. Això ho podem determinar a través del control del limit líquid amb l'ajuda de la cullera de Casagrande (50%) i del control del límit plàstic, de forma manual, fent xurros d'argil.la.
. Cal fer un control de la humitat per obtenir la densitat òptima.
. Cal considerar de poder fer barreges de la terra amb altres materials de cara a poder conseguir algunes propietats físiques d'aquests altres materials: la palla, la calç, el guix, el cànem...
Per últim va definir els quatre tipus de materials que ens podem trobar fets d'argil.la:
- Tapial: Són murs monolìtics fets "in situ" mitjançant la compactació de terres que es col.loquen dins d'uns encofrats(15-25% grava, 40-55% sorra, 20-35% llims, aproximadament)
-Tova: Són els totxos que poden tenir una composició de 65% de sorra, 18% de llims i 20% d'argil.la, aproximadament).
-BTC: Són blocs de terra comprimits que incorporen a part de la terra altres materials com el cànem, la palla i altres.
-COB: Són peces de terra, grava i aigua que s'utilitzen molt en Escòcia.
Ens va aconsellar de entretenir-nos amb els vídeos generats pel Sr. Eugenio Monesma sobre oficis tradicionals que estan en la Biblioteca de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació. Us aconsello de veure'ls.
El tercer ponent, en Lluís Auquer, arquitecte va fer una exposició històrica i de pràctica actual del tapial com a material amb possibilitats en l'arquitectura d'ara i en el camp de la investigació.
Va començar la seva xerrada fent una menció als llocs on, ell, ha pogut aprendre les tècniques d'execució del Tapial. Ens va mostrar el seu compromís amb l'ecologisme. Va mostrar-se un bon coneixedor de les tècniques utilitzades en el Marroc.
Va parlar de la seva observació de l'arquitectura vernacular dels llocs següents: Montgrí, cultura Mali i l'Atlas marroquí.
Va mostrar com ha anat aprenent aquest ofici i on ho ha fet: Atlas marroquí, Oasi Tiguadou utilitzant materials del seu entorn. Fins i tot ens va mostrar una bòveda realitzada amb fibra de palmera.
Seguidament ens va anar mostrant diferents obres seves:
- Habitatge en Mont-ras_Baix Empordà (2001): Entre altres coses destaca una bòveda semblant a les existents en el segle VII, amb encofrat de canya i fang.
- Rehabilitació a Fontanilles_Baix Empordà (2005): En els murs de tapial cal protegir la cara superior ja que la terra es pot desfer amb l'aigua. Ell proposa dues solucions interessants: una fent la protecció del mur amb teules àrabs, ceràmiques, i l'altre opció es fa amb una peça en forma de U que canalitza l'aigua pluvial fora de l'edifici.
Ens recorda que al treballar el fang cal tenir present la seva estabilitat i la protecció a l'atac de les termites.
- Habitatge a Rupià_Baix Empordà (2010): Obra en realització amb idees de que pugui esser autosuficient tot el conjunt. Sembla que a nivell energètic ho aconsegueix encara que està esperant poder incorporar una caldera de biomassa que pot essser autogeneradora. És un model que s'està realitzant en la industria, ara mateix. El conjunt disposa d'una depuradora d'aigües grises, d'un llac i piscina d'aigua recollida dels canals pluvials, d'una coberta de fusta del Canadà.
Hi ha tot un bon repertori d'elements singulars entre els que destaco: uns tirants com a contraforts, els fonaments amb pedra per admetre millor els moviments sísmics, teula del Magreb, diferents tipus de fusta; melis, roure vell i fusta laminada per coberta, cornises típiques del Magreb, sostre de canya(cal tallar-la al gener-febrer amb lluna minva), bòveda amb matxiembrat i com aïllament una bona manta de llana del Magreb.
Va insistir que l'ideal és construir els elements estàtics amb els materials que ofereix el lloc i que després cal considerar la incorporació de la domòtica per poder controlar l'edifici a nivell climàtic.
Per últim ens va fer una pinzellada de la investigació que està portant el seu estudi amb l'ajuda de la Mariana, mirant de fer un disseny de tancament amb tapial i aïllament fent dues capes separades per l'aïllament i travades per canya i/o bambú.
Va fer una crida a que cal investigar com s'està fent a França a través de Centres d'investigació.
La quarta ponent, la Sra Sandra Bestraten, arquitecte i professora de la UPC va fer una exposició històrica a través d'obres construïdes en el temps i va explicar diferents aspectes normatius que caldria tenir present sobre la construcció amb adobe/ tova.
Va reivindicar l'adobe com a material de construcció des de temps immemorials fins ara mateix.
Va mostrar exemples d'obra en el Yemen( fa més de 2000anys) també del sud de l'Atlas en el Marroc i d'una cultura primitiva del Perú que elaborava toves a mà.
Ens va aconsellar un llibre d'en Hassan Fathy: "Construir amb el poble" tot assenyalant que és un dels arquitectes que va començar a recuperar la construcció de bòvedes.
Va definir una secció d'un mur típic d'un poble antic:
- Els fonaments eren formats amb murs de pedra natural on les juntes podrien estar omplertes d'un morter de calç.
-Aquests murs de pedra pugen per sobre del nivell del terra per protegir el mur de l'aigua pluvial.
-Seguidament es pujava una paret de tàpia major de 40cms., de gruix, segurament muntat amb encofrat a dues cares.
-Un cop superat el primer sostre, la secció del mur disminueix el seu pes a través de la disminució del seu gruix.
-Llavors pot aparèixer el mur format per peces d'adobe i/o tova amb juntes demorter de calç.
-Quan s'ha superat el segon sostre el mur segueix disminuint la seva secció de cara a facilitar l'admissió dels moviments sìsmics, entre altres aspectes.
-I com a remat del mur es posen dues vessants inclinades forrades amb teules àrabs com a protecció a les humitats de l'aigua de pluja.
Com essència conceptual per poder fer adobe: Cal combinar sorra, graves i llims amb un 5% d'humitat i tenir ben present de dissenyar els elements estructurals de manera que treballin a compressió i sobretot començar amb murs majors de 40cms., de gruix. Un'altre aspecte important és tenir cura de la protecció exterior del mur de l'aigua pluvial.
Ens va parlar d'unes proves fetes a laboratori sobre la resistència dels materials:
- per peces d'adobe_13Kg/cm2
- per maó tradicional_46Kg/cm2
- per maó industrialitzat_34Kg/cm2
Aquests valors cal reconsiderar-se en cada lloc i es primordial fer proves de càrrega necessàries i suficients per poder tebir uns valors reals.
També ens va fer menció que l'elecció del materials pot afectar el31% d'emissions de CO2 i que l'ús i manteniment pot afectar el 64% d'aquestes emissions. Cal tenir-ho ben present de cara a fer compliment dels paràmetres de sostenibilitat.
El cinquè ponent, el Sr. Oriol Balliu, autoconstructor i autopromotor va fer una explicació basada en les seves vivències personals que l'han portat a exercir d'autoconstructor per poder fer la seva casa realitzada amb murs de terra massissa(COB). El fet de començar de zero li va implicar una severa organització que amb l'ajuda externa i el seu neguit intern ha aconseguit esser quasibé autosuficient.
La seva aportació va esser una de les més sorprenents i més vitals de totes les del dia i això que totes varen esser molt interessants. però el fet de que una persona engegui un projecte arquitectònic a través de les seves profundes conviccions ecologistes i que estigui disposat a aprendre i experimentar el fet constructiu amb les seves mans considero que cal valorar-ho en la seva justa mesura.
Va començar explicant les dificultats legals trobades en el procés de fer la construcció. Compliment de tràmits burocràtics, normatives CTE...
Segons el tipus de terreny que ell disposava va tenir de valorar quina seria la tècnica més positiva a aplicar. Viatges a Castella i Gran Bretanya de cara a poder-se formar en la tècnica escollida del COB. En el procés del disseny va comptar amb l'arquitecte Oriol Rosselló. El solar tenia la categoria urbanística de terreny urbà.
Després d'explicar els neguits i tràfecs per començar l'obra va anar desglossant tots els passos fets alhora de la construcció:
-Primer de tot es va fer l'excavació de les rases de fonaments perimetrals i de les rases de les parets interiors que serien mestres. Es va aprofitar la presència de les maquinàries per extreure el material que es necessitaria per poder fer l'obra. La zona de cantera va ocupar uns 6x6x3mts., de profunditat. Va tenir que separar-se la terra vegetal orgànica de les primeres capes ja que no es poden aprofitar per a la construcció. Normalment són uns 30cms., depenent del lloc.
-Un cop fetes les rases es van iniciar els fonaments amb pedra ciclòpea reomplint les seves juntes amb morter de calç aèria encara que potser hagués estat millor fer-ho amb calç hidraulica. Es va considerar fer- ho amb calç aèria per què hi havia una cantera de calç aèria més propera al lloc. La dosificació del morter de calç pels fonaments i la bancada va esser de 1:3(calç:sorra calcària de cantera on el gra de la sorra estava entre 0-4cms)
-Fets els fonaments es comencen a fer les botes o el sòcol amb gero(totxo perforat) forrat de pedra natural amb morter de calç. Es controla el fet de permetre la ventilació encreuada des del costat nord.
-Fet el sòcol es va iniciar les parets amb fang utilitzant el COB: és una tècnica molt bruta que no necessita tenir uns grans operaris. Des de baix hi ha qui fa les boles de fang, les passa al que les col.loca sobre la paret amb el simple fet de passar una pilota de fang. Llavors la disposició de les boles de fang cal fer-ho seguint un ordre establert.
-Després només cal tallar i comprimir el material disposat.
-Llavors es col.loca l'estructura de la coberta, a dues vessants, amb biguetes de fusta d'avet8en aquest cas no es va respectar el fet d'aprofitar la fusta del lloc)
-Sobre les bigues de fusta es va fer un encanyissat de bambú del lloc i entremitg un encanyissat normal sobre seu una capa d'aïllament de closca d'arrós d'uns 12cms., de gruix, que suposen com si tinguessim 4cms., de porexpan. El més ideal seria la tija del cànem però aquí encara no es fa. A França ja es normal utilitzar-lo.
-Sobre seu cal una capa de morter de calç, sorra i palla d'uns 2cms. de gruix.
-Com acabat es va col.locar teula àrab.
En l'entrega entre paret vertical i sostre inclinat es va disposar un cinturó de fusta amb pefil de T invertida per ajudar en el repartiment de les càrregues i fer junta entre dos materials diferents.
-Pels paviments es va fer una solera amb capa de graves en la capa inferior i sobre seu fang barrejat amb palla que ajuda a resistir les traccions, que a vegades s'ajuda incloïnt oli de llinosa per donar un acabat
-Pels revestiments exteriors es va fer un arrebossat(el que no tinc anotat es si era amb morter de calç(?)
-En obertures es van disposar dintells de bambú, fusta que permet un millor repartiment de les càrregues.
Un'altre aspecte interessant va esser que tot fent l'obra van aconseguir fer tallers divulgatius tant per a grans com per a petits.
El que pot donar la voluntad i fermesa de les persones conscienciades!!!
El sisè i últim ponent, en Gabi Barbeta, doctor arquitecte i professor de UdG(Universitat de Girona) va exposar grans idees a tenir present de cara a portar a terme la construcció amb terra. Va parlar dels BTC, blocs de terra comprimida com una opció que combina els coneixements antics amb la tecnologia nova.
Va començar explicant que està encarregat de portar el Màster de sostenibilitat en la Universitat de Girona. Que a partir d'haver engegat el projecte de l'Escola Bressol de Santa Eulàlia de Ronçana, primera obra pública amb criteris de Bioconstrucció va veure que calia treballar sobre la redacció d'una normativa específica sobre murs de terra en el que, actualment, hi està treballant de cara a facilitar el compliment del CTE.
Ell va dir que va intentar de complir la norma UNE41410 sobre construcció de terra.
Va parlar de la Mónica Brummer, arquitecta alemana, que està portant a terme a Guadix l'elaboració d'un bloc de terra comprimida on s'hi afegeix morter de calç i fibres de cànem. D'aquesta professional vaig tenir sort d'anar-la a veure a Guadix, on vaig poder veure la peça anomenat Cannabric i vaig poder conversar tot un bon matí de les dificultats i els reptes que la van portar a elaborar aquesta peça. Vaig poder viure i veure a on treballa, en una de les tantes coves de Guadix, totalment rehabilitada amb criteris de bioconstrucció amb uns espais impresionants.
En Gabi Barbeta va parlar de que a França aquest tipus de construcció està més acceptada i més reconeguda. També ens va comentar que en les seves obres intenta evitar els desplaçaments del material per obra majors de 70kms., amb la clara intenció de que una obra s'hauria de fer amb els recursos naturals de cada lloc.
També va fer menció de les seves investigacions de cara a poder aprofitar maquinària agrícola per poder elaborar les peces de bloc de terra comprimida. Va parlar de premses manuals, la Cimbarran i també de maquinària hidraúlica.
Va insistir que era molt important, abans de començar l'obra, de preparar el terra amb maquinària agrícola intentant aconseguir una granulometría menor de 3cms.
Molts dels seus revestiments ho fa amb morter de calç. Per augmentar la resistència al sisme es bo que les peces siguin encadellades i que les seves juntes tinguin entre 1,5-2cms.
Va insistir molt en temes genèrics; cal fer un canvi de mentalització personal, cal fer i practicar un decreixement conscient i cal anar fent canvis en les nostres tècniques de construcció locals.
Seguidament va començar a mostrar imatges de la construcció de l'Escola Bressol de Santa Eulàlia de Ronçana; primera obra pública amb criteris de bioconstrucció. Ho va fer amb un bloc de terra comprimida anomenat Bioterre.
De cara a poder complir normatica CTE va incloure una certa dosificació de ciment en la elaboració de la peça Bioterre i va incloure en les juntes horitzontals l'armadura de la casa Murfor de d.4mm., que unifica el comportament del mur.
Les cobertes dels diferents espais són amb bòvedes de diàmetres de 6,5mts., que contenen aïllament de suro i que suporten terra vegetal formant cobertes verdes.
Els revestiments estan fets amb sorra i calç projectada amb el material Lencal( calç molt bona)
Les peces de bloc de terra comprimit van fer-se amb una emulsió de flors de bach. Es va fer servir el número sagrat(?).
En ple debat va fer un comentari sobre els comentaris dels propis mestres de l'Escola, assegurant-li que s'hi troben molt bé en els espais dissenyats i construits amb aquesta tècnica. Ell vol anar més enllà de cara a poder aconseguir que els espais dissenyats per el seu estudi puguin comportar, de veritat, aquesta tercera pell que hauria d'esser per els essers humans talñ com predica la bioconstrucció.
Un'altre dia us parlaré del segon dia d'aquestes jornades Low-Tech: obra construïda, que van donar molt de si. Fins la pròxima!!!
Si voleu veure les diferents ponències podeu mirar-ho a:
No us ho penseu més i entreu-hi, ara mateix!!!
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada