Cobertes verdes

El dia 28 d'octubre de 2010, a la Sala d'Actes del C.O.A.C.(Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya) a Barcelona es va fer una jornada sobre les possibilitats reals de les cobertes verdes en els edificis.
El Sr. Daniel Tigget va insistir en que cal reinventar. No podem esser pedants i voler crear noves actuacions, coses... Em de entendre les coses com funcionen i reinventar.
El Sr. F.Javier Nela Gonzalez, Doctor Arquitecte i Professor i Director del Màster sobre Arquitectura sostenible a Madrid, va insistir en que cal aprendre de l'arquitectura popular, entendre els seus funcionaments i reinventar. Cal entendre les cobertes verdes com un material nou que podem utilitzar.
La coberta verda cal considerar-la com a esser viu i, per tant, cal tenir present el seu degut manteniment, de cara a assegurar la seva funció biològica: absorció de la radiació incident, realització de la fotosintesi i de l'evaporació de l'aigua acumulada de les pluges.
Com efectes positius sobre el medi ambient va considerar: l'absorció de la contaminació atmosfèrica, reducció del CO2, reducció de l'efecte de l'illa tèrmica, controls de pluges torrencials.
Com efectes positius sobre l'edificació, entre d'altres, augment considerable de la funció d'aïllament tèrmic.
Com a efectes negatius sobre el medi ambient el manteniment del bon estat de les cobertes verdes implica un major consum d'aigua, possibilitat de contaminació de les aigües si les plantes absorbeixen alguns contaminants. Per els edificis s'augmenta un xic la sobrecàrrega de pes propi, augmenta el manteniment ja que cal replantar, segar, abonar i regar. Per tot això s'ha vist que cal intentar reduir l'efecte negatiu del manteniment. També hi ha un impediment que és el mateix preu d'una coberta plana. Aquest punt és totalment contrari a la sostenibilitat ja que, aquesta, hauria de predicar una major austeritat en tots els sentits possibles.
Seguidament va parlar de les tipologies de cobertes vegetals. Cal anar investigant de cara a aconseguir unes cobertes verdes que tinguin uns gruixos de substrat mínim i necessari i que això impliqui un manteniment molt reduit.
Cal estudiar la implantació de superfícies vegetals espontànias.
Llavors va fer un exercici enrera, en el temps. En plena postguerra alemana, per casualitat, va poder comprobar-se que les cobertes verdes amb vegetals de creixement espontani tenien un menor consum energètic.
Llavors va parlar de la actualitat. Ens va parlar sobre les diferents capes que ha de tenir una coberta verda com cal: una capa de vegetals d'espècies autòctones, seguidament una capa de substrat amb un mínim de substància orgànica( escorça de pí, residus de raïm, residus de remolatxa) que tingui un bon drenatge, després un'altre capa de substrat inorgànic( graves, sorra, roca volcànica, llana de vidre), una làmina separadora(filtre de polipropilè o poliéster), seguidament un element drenant i després un retenidor d'aigua, seguidament un aïllament tèrmic, molt millor si es d'origen mineral o animal, i per últim una làmina impermeabilitzant(làmina EPDM).
Llavors ens va introduir en les investigacions portades a terme en el Projecte Intemper: edifici experimental on es va investigar sobre una coberta plana amb 20 mòduls de 4,2x4,2m., per poder treure conclusions sobre quin era el tram de coberta verda més eficient i eficaç.
Els resultats generals parlaven de que en l'hivern hi havia una lleugera millora per l'edifici que tenia una coberta verda. Però a l'estiu hi havia una gran millora, molt significativa.
Va parlar del projecte colmenar1, colmenar2.
Després va assegurar que les investigacions estan en la tercera generació de les cobertes verdes. Ens va deixar clar que les millors necessiten tenir una bona capa d'aïllament tèrmic, com a indispensable. Cal assegurar que el substrat superior estigui, com a mínim, 1cms., de gruix, plenament moll.
La quarta generació de les investigacions a portat a industrialitzar tot el procès per construir les cobertes verdes per aconseguir un preu més baix i poder-les fer a tallers. Això comporta poder utilitzar aquests panells en façanes verticals, fins i tot.
Ens va parlar de la Fundación Juan XXIII que tenen treballadors amb discapacitats i que produeixen aquests panells de cobertes ecològiques prevegetades.
Després altres ponents d'empreses que comercialitzen diferents tipus de cobertes verdes i dos tècniques de l'Agència d'ecología urbana de Barcelona van acabar de donar una visió molt ampla de les possibilitats múltiples que tenen les cobertes verdes en el nostre entorn actual.
La pròxima pàgina us parlaré del projecte-estudi realitzat per l'Agència d'ecología urbana de Barcelona. Es molt interessant!
Pendet de revisió lingüística!