domingo, 25 de abril de 2010

VIVÈNCIES EN LA ORGANITZACIO DE LA JORNADA HÀBITAT SOSTENIBLE; ELEMENTS

Passats més de dos mesos de la realitzacio de la primera jornada del grup Educació Mediambiental del CECI, trobo interessant l'explicació de les meves primordials vivències personals.
Des de l'any 2009 vàrem anar el.laborant i consolidant, virtualment, el format de les jornades.
Haurien d'esser eminentment vivencials. Volíem que es combinès la pràctica amb la teoria. Volíem agrupar al màxim de gent diversa sempre, des d'una òptica ambientalista, o sigui, amb un respecte màxim a la diversitat i amb l'impuls de maneres de fer alternatives al sistema actual de les coses.
Poc a poc vàrem anar trobant les persones adients que ens ajudarien a donar forma i contingut a la jornada.
Per un costat vàrem aconseguir el suport, quasibé incondicional, d'en Christoph Peters, un xicot nascut a Alemanya que viu a Carme i que treballa en l'estudi d'arquitectura de Sabaté&Asspociats a Barcelona, destacat, en el nostre país, en l'arquitectura sostenible que treballa per millorar l'estavi i la eficiència energètica dels nostres habitatges i edificacions, en general.
Per un'altre costat vàrem contractar els serveis professionals d'un constructor sensible amb les construccions d'arquitectura popular i molt entés en els últims coneixements científics. L'Enric Sanz va engrescar-se i va començar a el.laborar uns tallers pràctics de cara a les persones adultes i als més petits-es.
A més comptavem amb una persona que fa molt poc he tingut el plaer de conèixe'l, en Jaume Farrés, el de la cistelleria de la plaça de la creu. Ell havia fet moltes voltes d'escala i un cop triats els tallers que faríem es va brindar a mostrar la seva ajuda inestimable.
I teníem un'altre aspecte, molt important, els espais que el Museu Comarcal ens prestava per la ocasió gràcies a la bona entesa amb el seu director, l'Albert Tulleuda i el personal del Museu.
Ho teniem tot!
Poc a poc i gràcies a l'implicació desinteressada d'en Christoph Peters vàrem anar teixint la xarxa que tenia que aixoplugar la organització d'aquesta primera jornada.
En Christoph va proposar-nos de portar una exposició que s'havia fet per Construmat-2007 gràcies a un encàrrec entre el Departament de l'Habitatge i Mediambient de la Generalitat de Catalunya a dues Escoles d'arquitectura; del Vallès i La Salle( una pública i l'altre privada).
Mentre's anavem perfilant els tallers pràctics amb l'Enric, en Christoph va encarregar-se de fer totes les gestions per aconseguir portar l'exposició a Igualada.
Encara recordo quan en Christoph em va enviar per correu electrònic un resum de l'exposició per poder veure el seu contingut i l'espai que necessitariem.
T'imagines que ho podem aconseguir!!! pensava per dintre meu. Seria important per la ciutat, per la comarca i per revaloritzar la feina ben feta pels dissenyadors de l'exposició, en Daniel Calatayud i en Coque Claret, arqtes i professors universitaris.
Quan vàrem anar a recollir el material a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, el Dani Calatayud ens va fer entendre que calia una planificació prèvia i ell es va brindar a fer el croquis de l'exposició tenint present les mides de l'espai on es posaria.
Aquells minuts de creació i planificació els portaré gravats en la meva memòria.
Cal tenir present que aquesta exposició nomès s'havia portat a Construmat2007, a Bilbao i, per tercera vegada, es portaria a Igualada.
En Dani tenia les mides dels plafons, dins seu. Amb un llapis i un paper va anar demanant les mides de l'espai i va iniciar el seu esbós de cara a facilitar-nos la feina en el seu muntatge. La concentració i la tensió de treball va esser enorme.
I cap tot si ho posem d'aquesta manera!!! va dir en Dani, tot seriós.
Aleshores ell no en va tenir prou!
Volia tenir clar el número de plafons, de perfils en L i els punts de llum que hauríem d'aconseguir per poder tenir una bona il.luminació. No recordo quan temps vaig estar al seu costat veient com anava desenvolupant l'esbós però la intensitat del moment valia la pena de poder-la viure.
Enmig de tot això, tenint present que en el CECI no hi ha gent disponible entre setmana, vàrem aconseguir les persones suficients per poder anar salvant mil i una dificultats. Gràcies al fill de l'Enric, al mateix Christoph, al meu germà, en Jordi, a la Carme i l'Oscar del grup filial del CECI, al Xavi Pont de Bonsai Natura, filial del CECI, al Ramon del CECI i al Toni Veraguas, companys del últims caps d'any compartits.
Tothom es va anar acoplant al que se li demanava i gràcies a ells haguès estat totalment impossible.
Després te'n dones compte que potser vàrem voler fer quelcom un xic més complexe delque podiem. Però a vegades, t'adones que cal posar-nos, de tant en tant, unés intencions ambicioses.
La jornada va esser rodona, jo vaig disfrutar en el taller de replanteig de parets d'una i dos fulles. Encara veig aquella colla de nens que miraven, sorpresos, com el Jaume anava pujant la volta a la catalana amb unes rajoles ceràmiques tant primes com un full de paper.
Tot va anar bé.
Enmig, en l'espai multimèdia, que va realitzar la Rita amb els power-point que li anaven enviant,
un edifici amb línies curvilínies; una escola bressol dissenyada per en Gabi Barbeta ens mostrava la força que pot tenir l'exercici de la bioconstrucció.
Ara més asserenats, tots plegats, seguim preparant la segona jornada sobre Nutrició i Salut; implicacions avui. El dia 16 de maig, en el Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, a Igualada us convoquem que vingueu a viure aquesta altra jornada. Començarem a les 10h30' amb la conferència, desprès hi haurà un petit debat, esmorzar amb melmelades i taronjades i tallers pràctics; cata d'olis amb diferents aromes, el.laborarem mató de Veciana, farem melmelades de maduixa, degustarem licors d'herbes i realitzarem sabó a partir de oli usat. No us perdeu les sorpreses que us volem oferir. Porteu una bossa per poder posar tot alló que farem en els tallers pràctics que no seran poc.
Com més siguem més riurem!!!
I més aprendrem, uns dels altres!!!
A reveure

0 comentarios:

Publicar un comentario en la entrada