Comentaris sobre un llibre

Comentaris sobre el llibre:
“L’ùltima lliçó”
Randy Pausch amb Jeffrey Zaslow.
Rosa dels Vents
Primera edició setembre de 2008


Sempre he volgut fer de comentarista literari i la oportunitat s’ha brindat a través de la lectura d’aquest llibre.

L’elecció d’aquest llibre va esser gràcies a la meva intenció de fer un petit obsequi a la Isabel, la meva companya. Volia que aquell obsequi l’ajudés a reflexionar sobre la vida, en general. Em semblava una bona idea.
Vaig anar a Sant Feliu de Llobregat per fer uns tràmits. Era la diada de Sant Jordi. El nostre país estava submergit en la bogeria, sana, d’exposar llibres i roses. A mi sempre m’ha agradat més els llibres que les roses. Després de fer els papers que vaig tenir de fer, vaig poder disfrutar de la Fira de Llibres que hi havia en la plaça de Sant Feliu que està davant mateix de l’Ajuntament. Vaig iniciar la recerca del llibre com sempre ho faig. Em deixo portar per els meus instints més primaris. No us els puc definir però, a vegades, em funcionen. I si no encertes has de pensar que la pròxima ocasió serà la bona.
El primer que vaig trobar va esser aquest llibre que, avui, us vull fer un petit comentari. Quan m’embolicaven el llibre una noia de la parada, que ja l’havia llegit, em va posar la mel a la boca. Has fet una bona troballa!!!

Després que se’l llegís la Isabel i després d’haver llegit el llibre que em vaig obsequiar, jo mateix, vaig posar-me a la feina de fer la lectura. A la Isabel l’hi va anar molt bé i així m’ho va fer saber.
Aquest llibre està fet per un professor de ciències informàtiques de la universitat de Carnegie Mellon, el sr. Randy Pausch, que li van diagnosticar que tenia un càncer terminal. En aquells moments, ell, decideix que la conferència que tenia que fer parlaria del tema “Com fer realitat els somnis d’infant”.
El llibre el divideixo en dues parts; una més novel.lada i l’altre generat per petits articles que parlen de les mil i una coses que hauriem de tenir present alhora de viure la vida, segons el seu sà parer.
La primera part m’ha entusiasmat ja que aconsegueix fer un text que va entrellaçant els seus pensaments i les seves accions d’una manera molt entenedora i molt distreta. Se’l veu molt organitzat i molt metòdic i nolt conscient de tot el que li passa al seu voltant. I sembla que la seva intenció és la de deixar constància de tot el que és primordial de cara a la memòria dels seus tres fills; el Dylan, el Logan i la Chloe.
És curiós el fet que destini temps a l’elaboració d’aquesta conferència tot i que ho combina amb la pràctica quotidiana amb els seus fills, que són molt menuts. Totes les seves accions i pensaments intenta entrelligar-los de cara a donar més sentit a tot plegat.
Se’l veu una persona molt vital i molt positiu. Aquest llibre ens porta a reflexionar sobre les nostres accions, sobre els nostres pensaments, les nostres idees i ens mou a provocar la interrelació entre elles.
La segona part, apareix quan defineix les coses importants que li semblen a ell de cara a una vida plena i satisfactòria. Són articles curts que tenen la seva importància però es perd aquella capacitat de novel.lar de la primera part.
Al final ell pensa i dona a entendre que és molt important anar aconseguint els somnis que, tots plegats, em tingut en la nostra infantesa. Els enumera i els descriu explicant mil i una anècdotes viscudes per ell amb la seva companya i companys d’estudis, de feina, estudiantat i altres.
A mi m’ha deixat el cuc de voler investigar sobre el seu projecte Alice del qual en va esser pioner.
A la contraportada hi ha una foto d’en Randy i els seus tres fills. Et fa pensar molt sobre les prioritats personals que, cadascun de nosaltres, anem jugant al llarg de la nostra vida. I ens parla de que el més important és que som nosaltres els que podem decidir com juguem aquestes cartes que s’ens reparteixen.
Aconsello la seva lectura i el seu aprofitament personal.