El
dimarts dia 27 de setembre es va organitzar una nova jornada pels Indignats d'Igualada.
En aquesta ocasió va venir el Sr. Paco Jimenez, llicenciat en Filosofía.
El tema era aclarir en què consisteixen les diferents modalitats dels vots en el sistema d' eleccions actual, en la democràcia actual.
La moderadora va aprofitar els primers minuts per poder explicar el que s'està generant a través del moviment 15-M. Va comentar que ja s'ha fet l'Assemblea de l'Ecoxarxa de l'Anoia i que ja s'han sumat diferents grups de treball per anar elaborant propostes de canvis, en positiu.
Seguidament, en Paco Jimenez, va anar explicitant tal com està organitzada la nostra democràcia tot fent un petit apunt històric des de la Revolució Francesa fins ara. Va seguir explicant els sistemes actuals i reals de democràcia reduint-t'ho a dos sistemes tenint present la tipologia de les eleccions; el sistema majoritari i el sistema proporcional.
El sistema majoritari està basat en l'elecció de persones que es presenten en diferents opcions polítiques. Ës el sistema utilitzat en EEUU. En el moment de les eleccions el partit passa segon terme. Això mateix ens passa quan fem l'elecció dels Senadors en l'Estat Espanyol. En aquests cassos guanya el que té més vots. Es busca la confiança amb la persona que es presenta com a candidat. Els que volen esser elegits han de buscar una certa proximitat al votant. Una de les contrapartides és que el sistema es va decantant cap el bipartidisme. Per tant la diversitat es va malbaratant.
El sistema proporcional està basat en unes llistes obertes o tancades de diferents partits polítics que proposen diferents programes d'actuacions a portar a terme. Per tant aquí s'escull una llista que correspon a un partit polític determinat. Guanya qui té una proporció més elevada. En aquest cas és més fàcil que surtin grups o partits minoritaris que, això sí, han de superar el 3%, com a mínim. És un sistema que depén dels àmbits on es presenten les candidatures. En aquest cas un vot no representa el mateix depenent de l'àmbit de presentació de les llistes.
En l'Estat Espanyol, en les últimes eleccions de les 52 províncies que consten per presentar llistes electorals, només en 10 províncies es va trencar el bipartidisme. 4 d'aquestes corresponen a Catalunya.
Seguidament el Sr. Paco Jimenez, va comentar què cal fer per presentar-se a les eleccions. Fins fa poc només calia fer un Registre d'entrada de sol·licitud de partit polític tot aportant els Estatuts corresponents. Ara, a més, el nou partit polític ha d'aconseguir 1/1000xnºhabitants que poden votar en una circumscripció electoral. Es diu que això afavoreix conèixer la implantació d'un partit determinat.
Tot i així hi ha dificultats afegides pels partits minoritaris ja que l'accés als mitjans de comunicació és fa molt dificil i complicat ja que aquells ajuden als partits amb representació parlamentària segons proporcionalitat. Hi ha uns temps diferents segons la representació parlamentària actual.
Ho trobeu just? Facilita o impedeix els canvis que poden demanar els ciutadans? És positiu negar la possibilitat de fer canvis si aquests milloren la qualitat de vida d'una gran majoria?
Després va entrar en els diferents tipus de vots que hi ha establerts, actualment, en la Llei Electoral de l'Estat Espanyol que ve de l'aprobació feta en l'any 1985.
Si es veu que va baixant la participació en les compteses electorals no vol dir que alguna cosa no va prou bé? Tant costa que els partits polítics arribin a un acord global de cara a facilitar la participació real dels habitants? Hi ha por a segons quins canvis? Quins interessos impedeixen aquest canvis, en positiu? Cal que els partits polítics ho vegin com una necessitat urgent la d'afavorir la participació ciutadana en tots els nivells! Si no es facilita la participació la gent s'organitzarà d'una manera diferent a la que puguin pensar els partits polítics i arribarà un moment que no hi podran fer res de res.
Com a tipologies de vot es va definir els següents: vot útil, vot en blanc, vot nul i abstenció. Seguidament es va anar desglossant en què consistia cadascun.
El vot útil és aquell en què el votant escull, tot i tenir diferències amb la llista presentada i les persones que s'hi presenten, aquell partit que farà de contrapunt a l'altre partit, en general majoritari, que pot arribar al poder. Aquesta és una de les múltiples lectures del vot útil però n'hi ha moltes més.
El vot en blanc és aquell en què el votant té consciencia de que ha d'anar a votar però que no troba cap partit on pot encabir la seva sensibilitat. Malgrat això aquest vot afavoreix als partits majoritaris segons el sistema de comptabilització de vots actual. Està clar que hi poden haver múltiples interpretacions del vot en blanc.
El vot nul és aquell en què hi ha un defecte de forma sigui volgut o no. Generalment s'agafa com error. No és comptabilitza i per tant té un efecte similar a l'abstenció. Tot i així si en el vot nul és prioritza donar un missatge alternatiu podria tenir un'altre lectura.
L'abstenció és la no assistència a les taules de votants i per tant no es comptabilitzen com a vots sinó com a percentatge de gent que no ha anat a votar. En les democràcies velles el percentatge de votants està per sota del 50%, aspecte que hauria de preocupar i molt als mateixos partits polítics.
Estem en temps de canvis i em d'aportar tots i cadascun de nosaltres aquell granet de sorra que sumat amb el del nostre veí s'anirà acumulant de cara a generar un món molt millor del que tenim.
També es va parlar del sistema d'Hondt, de les llistes obertes o tancades d'altres sistemes de votació tals com el científic que està basat en la teoria de jocs, de la democràcia electrónica i molts altres temes que ara ja no recordo i no vaig apuntar degudament.
Per finalitzar l'exposició es va fer com un recull de coses que han de millorar-se: Cal pensar més en el llarg termini, cal controlar el deute públic a llarg termini, cal controlar els especuladors que aprofiten la debilitat política per seguir fent negocis bruts apujant artificialment la valoració d'una empresa per poder-ne treure el suc personalment i seguidament enfonsar l'empresa, cal, també, insistir en la separació real dels poders; l'executiu, el legislatiu i el judicial. Cadascun ha d'esser independent l'un de l'altre. I això no és produeix actualment.
Després de l'exposició del ponent es va anar fent diferents intervencions del públic assistent tot mostrant les diferents sensibilitats presents en l'acte. Més enllà d'un quart d'onze de la nit es va donar per finiquitat l'acte. Símptoma de l'interés i les ganes de participar dels assistents segons el tema proposat.
Des de la secció d'Educació mediambiental del CECI volem incidir en tots els aspectes, en aquest cas, els elements socials per poder aconseguir un món més sostenible i més just. I està clar que el món actual, excessivament mercantilista i que afavoreix l'especulació, en tots els nivells, no és un bon exemple d'un nou món. Tenim molt per fer, està clar!
Aquest macro sistema actual està esgotat. És responsabilitat de tothom que, ara, ja, em d'anar fent els petits canvis personals i col·lectius, cadascú amb les seves possibilitats reals, que ens haurien de portar a la millor civilització que mai ha estat sobre el nostre planeta. No podem excusar-nos en què no hi ha suficients mitjans ni recursos per poder millorar el que ara tenim. Estem, ingènuament, convençuts que això és possible amb l'esforç de tothom entre d'altres d'aquells que tenen el poder en les seves mans, sigui local, nacional o global, ja que així els hi ha entregat la ciutadania responsable en les eleccions pertinents.
Cal felicitar al grup d'indignats d'Igualada per treballar per la concienciació de la gent del carrer, de la nostra ciutat i comarca i fer entendre que els canvis estan en les nostres mans juntament amb les dels altres del nostre costat i així successivament.
Endavant!!!
